Solitud

Diven­dres es va cons­ti­tuir el Par­la­ment i alguns encara no tenen clar quin paper els ha ator­gat els elec­tors. I Cs n’és l’exem­ple per­fecte. Encara no han paït que hagin per­dut trenta dipu­tats –sense dimis­si­ons, per cert– però con­ti­nuen sent els mags de l’espec­ta­cle pre­vi­si­ble i poc efec­tista. Tenen tan­tes ganes que se’ls vegi que cri­ti­quen Mara­gall abans de sen­tir-lo i mar­xen quan ha par­lat la nova pre­si­denta. Evi­dent. Només par­len per a la mei­tat de cata­lans. Quan Car­ri­zosa parla, per a quina mei­tat de cata­lans parla? Què passa amb els que ens deixa de banda? S’ima­gi­nen que la resta de grups hagués mar­xat cada cop que Cs ha dit alguna cosa que no els agrada? Hau­rien que­dat sols a l’hemi­ci­cle. Ara, que, de fet, ja ho estan.