Lapidar el periodista

Dues lapi­da­ci­ons de peri­o­dis­tes ens han tin­gut entre­tin­guts, com els romans que ana­ven a l’amfi­te­a­tre a veure espec­ta­cles de sang i fetge, a les xar­xes soci­als. La pri­mera va ser con­tra Quico Sallés, que va gosar expres­sar al FAQS el seu parer poc fala­guer sobre la pre­sidència de Quim Torra. Com que “opi­nar és ense­nyar el cul cada dia”, tal com deia Joan Fus­ter, el savi de Sueca, tal exer­cici d’exhi­bi­ci­o­nisme pot topar amb un públic poc recep­tiu, fins i tot hos­til. S’ha de tenir la pell prou grui­xuda i saber obrir bé les dues ore­lles: els impro­pe­ris han d’entrar per l’una i sor­tir per l’altra. Més pre­o­cu­pant és el segon lin­xa­ment, adreçat al direc­tor de TV3 per atre­vir-se a fer pre­gun­tes d’allò més rao­na­bles a la fla­mant pre­si­denta del Par­la­ment, la Molt Hono­ra­ble Laura Borràs. Es veu que Vicent Sanc­his hau­ria d’haver obviat, per cor­te­sia o reverència, l’assumpte del pre­sumpte frac­ci­o­na­ment de con­trac­tes pel qual està essent inves­ti­gada. Tam­poc hau­ria d’haver insis­tit a inten­tar esbri­nar si real­ment apli­carà la deso­bediència tan pre­go­nada, ara que relleva Roger Tor­rent en el càrrec. A l’escarni no s’hi va abo­nar només una massa enfu­ris­mada i anònima, que acu­sava l’entre­vis­ta­dor d’“espa­nyol” i “mal edu­cat”, entre molts altres pen­ja­ments, sinó que també hi van par­ti­ci­par acti­va­ment cares cone­gu­des, com quan Jaume Alonso-Cue­vi­llas va comen­tar a Twit­ter que “no sabia que el direc­tor de TV3 tingués vocació de fis­cal”. Es veu que per sal­tar del peri­o­disme a la fis­ca­lia n’hi ha prou amb no ser fisi­o­te­ra­peuta ni per­ru­quer: ni fer mas­sat­ges, ni ras­pa­llar.