PIB i pop

Els 600.000 euros de prima que cada juga­dor de la selecció espa­nyola cobrarà per haver que­dat pri­mers en el mun­dial de Sud-àfrica seran una gran inversió, si hem de fer cas als ana­lis­tes del banc holandès ABN Amro, que han cal­cu­lat que gua­nyar aquest cam­pi­o­nat aporta 0,7 punts de crei­xe­ment econòmic a l'estat cor­res­po­nent, bàsica­ment perquè la gent se sent més opti­mista i aug­menta el con­sum. És evi­dent que les suc­ces­si­ves victòries de la roja han de fer créixer el con­sum de cer­ve­ses i la com­pra de samar­re­tes, ban­de­res i petards, però més enllà d'aquesta obvi­e­tat no sé pas com s'ho han fet per tro­bar aquest tant per cent. Tam­poc és que m'interessi gens conèixer la seva meto­do­lo­gia, tenint en compte que no hi ha pronòstics més incom­plerts que els dels ser­veis d'estu­dis de bancs, cai­xes i orga­nis­mes ofi­ci­als de pres­tigi.

No parlo només de les anàlisis fut­bolísti­ques –el mun­dial, l'havia de gua­nyar el Bra­sil, segons la banca suïssa UBS, o Angla­terra, segons la nord-ame­ri­cana JP Mor­gan–, sinó de coses molt més seri­o­ses com ara les pre­vi­si­ons de vari­ació del PIB de l'exer­cici següent, que encara hi ha qui agafa de referència. L'escola de nego­cis Esade ha repas­sat les pre­vi­si­ons de 17 ins­ti­tu­ci­ons –bancs, cai­xes, govern espa­nyol, FMI, OCDE–, i resulta que en els últims tres anys la mit­jana d'error ha estat d'entre un mínim d'1,77 punts (agència Inter­mo­ney) i un màxim de 2,47 punts (govern espa­nyol). Pot­ser no és cert el clàssic que les pos­si­bi­li­tats de gua­nyar en borsa són les matei­xes si inver­tei­xes apli­cant com­ple­xos mètodes matemàtics que si fas cas de la car­tera que tria un mico, però ha que­dat demos­trat que és més fia­ble –i, si no, més barat i molt més diver­tit– pre­gun­tar quan aca­barà la crisi al pop Paul que a molts experts que s'entor­to­lli­guen amb tanta equació.