PIB i pop

Els 600.000 euros de prima que cada jugador de la selecció espanyola cobrarà per haver quedat primers en el mundial de Sud-àfrica seran una gran inversió, si hem de fer cas als analistes del banc holandès ABN Amro, que han calculat que guanyar aquest campionat aporta 0,7 punts de creixement econòmic a l'estat corresponent, bàsicament perquè la gent se sent més optimista i augmenta el consum. És evident que les successives victòries de la roja han de fer créixer el consum de cerveses i la compra de samarretes, banderes i petards, però més enllà d'aquesta obvietat no sé pas com s'ho han fet per trobar aquest tant per cent. Tampoc és que m'interessi gens conèixer la seva metodologia, tenint en compte que no hi ha pronòstics més incomplerts que els dels serveis d'estudis de bancs, caixes i organismes oficials de prestigi.

No parlo només de les anàlisis futbolístiques –el mundial, l'havia de guanyar el Brasil, segons la banca suïssa UBS, o Anglaterra, segons la nord-americana JP Morgan–, sinó de coses molt més serioses com ara les previsions de variació del PIB de l'exercici següent, que encara hi ha qui agafa de referència. L'escola de negocis Esade ha repassat les previsions de 17 institucions –bancs, caixes, govern espanyol, FMI, OCDE–, i resulta que en els últims tres anys la mitjana d'error ha estat d'entre un mínim d'1,77 punts (agència Intermoney) i un màxim de 2,47 punts (govern espanyol). Potser no és cert el clàssic que les possibilitats de guanyar en borsa són les mateixes si inverteixes aplicant complexos mètodes matemàtics que si fas cas de la cartera que tria un mico, però ha quedat demostrat que és més fiable –i, si no, més barat i molt més divertit– preguntar quan acabarà la crisi al pop Paul que a molts experts que s'entortolliguen amb tanta equació.