Tal faràs, tal trobaràs

Ciu­ta­dans va néixer a Cata­lu­nya amb la missió de fre­nar l’inde­pen­den­tisme, tot i que anava reves­tit de par­tit modern i es feia pas­sar per libe­ral. Ens volia fer creure que era l’antítesi de la dreta cas­posa, que apor­tava un aire nou con­tra la política anqui­lo­sada. Però es va equi­vo­car. Va des­pres­ti­giar el Par­la­ment de Cata­lu­nya amb les seves males mane­res, els insults, els atacs per­so­nals i la seva fat­xen­de­ria. El seu dis­curs era una cons­tant inci­tació a l’odi i el seu objec­tiu era la cris­pació. La vida passa fac­tura. Ciu­ta­dans ara es des­in­te­gra de la mateixa manera que va viure: de manera ver­go­nyosa. Aban­do­nat pels seus votants i pels matei­xos que fins ara el defen­sa­ven. Volia men­jar-se el món i en un tres i no res ha que­dat reduït a la irre­llevància.