Opinió

Raça humana

Nawal i el paradís de les mares

Un proverbi àrab parla d’un paradís sota els peus de les mares, així que quan la seva mare va morir encara jove i després d’haver criat nou fills i un marit, li van venir ganes de saber com seria aquell lloc destinat a tan abnegades criatures, i investigant entre les ensenyances del profeta va comprovar que el premi era esquifit i descompensat: mentre que cada marit tenia al seu abast setanta-dues verges joves que un cop usades es reparaven de forma automàtica, les esposes havien de fer cua o confiar en la magnanimitat masculina per gaudir del seu torn de plaer sexual. Ho explicava Nawal el Saadawi, vital, provocadora, lúcida, en una conferència organitzada a Girona el maig del 2003 pel Col·lectiu per la Igualtat (havia estat distingida amb el Premi Internacional Catalunya per “la seva lluita a favor de la llibertat femenina i la justícia social”). La conclusió? Deixar-se de quimeres celestials i combatre infatigablement el patriarcat, el capitalisme i les teocràcies que oprimeixen i violenten les dones. Com va fer ella, al seu Egipte natal, i va patir persecució política i religiosa, presó i exili sense silenciar mai la veu. Firdaus, el personatge de la seva obra Mujer en punto cero, diu als seus botxins: “La veritat us espanta més que una navalla”, i els treu la màscara a tots. Si s’ha de pagar un preu, que sigui el de la llibertat, mai el de l’esclavitud. Nawal, metgessa, política, escriptora, revolucionària, pensadora, feminista ens ha deixat aquest diumenge als 89 anys. Amb ella hem après a destruir vels, tant del cos com de la ment, i a desconfiar dels paradisos. Avancem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.