El paisatge impur

Hem sentit algunes persones que deploraven la coincidència, en un mateix cap de setmana, de la gran manifestació catalanista de Barcelona i de l'apoteosi de l'espanyolisme futbolístic provocat per la victòria de la selecció estatal a Sud-àfrica. Segons aquest punt de vista, el segon esdeveniment ha dissimulat el primer i n'ha contrarestat la difusió i la influència. L'èxit de la selecció, un dia després, ha escurçat l'eco de la manifestació i s'ha apoderat de les portades dels informatius. És un criteri raonable. Ara bé, voldríem proposar una altra perspectiva: la de la simultaneïtat i la intersecció, que potser ofereix un retrat social més precís. Primer detall: els dos fets massius semblen de signe oposat i el contrast entre l'un i l'altre és intens però s'han esdevingut gairebé alhora. Segon: encara que no ho sembli, hi ha força sectors d'intersecció entre ells. Hi ha gent que va assistir a la manifestació de dissabte que diumenge es va alegrar de la victòria espanyola. El president Montilla el primer de tots. Hi ha catalanistes que van celebrar el triomf de la selecció per la simpatia que els inspiren alguns dels catalans que hi juguen, com Xavi, Piqué, Cesc, etcètera. D'altres persones es van acabar decantant a favor dels espanyols en veure el vergonyós espectacle que va oferir l'equip contrari, que més que la selecció holandesa semblava una selecció de trinxeraires del port de Rotterdam. Amb tot això volem dir que preferim contemplar els dos fets des d'una perspectiva conjunta. No distingir-los, no separar-los amb bisturí, sinó considerar-los com a elements d'un mateix paisatge. Aquestes coses passen a Catalunya al mateix temps, el 10 i l'11 de juliol del 2010. És aquesta impuresa, aquesta barreja de sentiments, d'actituds i d'expressions el que resulta revelador i ajuda a entendre l'espès teixit social en què habitem. I una altra cosa: el fervor per la selecció, com totes les passions futbolístiques, és foc d'encenalls. Una derrota l'apaga. La protesta política és més sòlida i fonamentada. Tindrà una digestió més lenta i conseqüències que perduraran.