Sense pèls a la llengua

Aquest dime­cres vinent la selecció d’Espa­nya de fut­bol té par­tit de clas­si­fi­cació per al mun­dial de Qatar 2022. Pro­ba­ble­ment me’l miraré. Si més no els pro­legòmens. Espa­nya juga a Sevi­lla con­tra la selecció de Kosova i, mal­grat les pro­tes­tes, s’haurà d’empas­sar, tant sí com no, l’himne del país. No el volien sen­tir. S’hi nega­ven. Però la UEFA i la FIFA l’han hagut de fer qua­drar. Mal­grat que Espa­nya con­ti­nua sense reconèixer Kosova, la seva selecció podrà uti­lit­zar en ter­ri­to­rio español la seva ban­dera i el seu himne. No és menor. Perquè Espa­nya és dels cinc països de la UE (Eslovàquia, Grècia, Roma­nia i Xipre són els altres) que con­ti­nuen negant l’existència de Kosova com a nació. No és, com els deia, un tema menor. L’euro­di­pu­tada @Clara­Pon­sa­ti­Clara Pon­satí (ai, l’exili; ai, el Con­sell, per a què ser­veix?) ho resu­mia aquesta set­mana en un minut en una inter­venció al Par­la­ment Euro­peu. Els ho repro­du­eixo tex­tual: “Sobre Kosova, la UE neces­sita una única posició, però cinc estats mem­bres encara s’opo­sen al seu reco­nei­xe­ment. Qua­tre d’ells són veïns de la regió afec­tada, però el cinquè és Espa­nya. Per què? Quin pro­blema té Espa­nya amb Kosova? El pro­blema no és Kosova, és Cata­lu­nya. Una decisió històrica del Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia sobre Kosova va esta­blir que la legis­lació inter­na­ci­o­nal no pro­hi­beix les decla­ra­ci­ons uni­la­te­rals d’inde­pendència, i això val per a Kosova i per a Cata­lu­nya! La rebe­que­ria espa­nyola amb Kosova mos­tra la seva por que un pre­ce­dent ame­naci la seva sagrada uni­tat [...]. Espa­nya està obses­si­o­nada amb la idea que la uni­tat és més sagrada que la democràcia i els drets humans. Però la uni­tat d’Espa­nya no és sagrada! El que sí que és, amb la monar­quia cor­rupta dels Bor­bons, és una impo­sició del tes­ta­ment polític del gene­ral Franco, l’únic dic­ta­dor fei­xista que no va ser vençut a Europa. És l’hora d’avançar. Espa­nya ha de reconèixer Kosova i dei­xar als cata­lans deci­dir el seu futur.” No es pot pas negar que aquesta dona no té pèls a la llen­gua. I algú es pre­gunta encara per a què ser­veix l’exili? Per a què ser­veix ser al Par­la­ment Euro­peu? M’agafo al que deia la mateixa Pon­satí: “És hora d’avançar.” Hi ha reu­ni­ons per fer govern?