Les nenes d’ara són ‘bi’

Passen els anys, anem canviant de segle, però hi ha costums absurds que no hi ha déu que els aniquili. Com el de preguntar a la canalla si ja té parella. L’altre dia, la qüestió li va arribar a la meva filla d’onze anys: ”Ja tens nòvio?” Hi intervinc sense donar-li marge a ella per respondre: ”Serà nòvio o nòvia.” Torn de la nena: “No, mama, ara la moda és ser bi.” Fi de la discussió. Dies abans, vaig llegir en un xat com una amiga de la classe li explicava, a la meva filla, que una altra nena li havia “demanat per sortir plegades”. La naturalitat amb què nenes d’onze anys tracten la diversitat sexual em genera un alè de victòria –no podem baixar la guàrdia, ho sé– i em fa pensar en com és d’efectiva la feina de formigueta que fa tantíssima gent per garantir el respecte als drets humans més essencials.

La mateixa setmana, segueixo per qüestions de feina el primer ple de la no investidura del president de la Generalitat i amb ràbia infinita m’empasso com l’extrema dreta ha travessat la porta de la primera institució del país i es permet vomitar odi contra els col·lectius més vulnerables. Divendres van ser els menors immigrants. Un altre dia dispararan contra un altre col·lectiu. On són els fiscals quan més se’ls necessita? Constato, un cop més, que no ens podem relaxar malgrat que de vegades arribi a creure que anem pel bon camí. I quan veig molts diputats abandonant la sala mentre alguns exhalen fòbia, tinc clar que el cordó sanitari haurà d’anar molt més lluny del simbolisme i que no pot renunciar a combatre el feixisme amb arguments. Massa tard per ignorar-lo i no fer res més.