14 Juillet

Després d'un cap de set­mana tan fes­tiu com el vis­cut, ama­rat de totes les con­tra­dic­ci­ons pos­si­bles, avui és el dia de la festa naci­o­nal fran­cesa, els veïns amb els quals tenim molt en comú, mal­grat que els Piri­neus con­tinuïn fent de fron­tera natu­ral i real. Els fran­ce­sos són uns punye­ters que ens van endi­nyar la monar­quia borbònica men­tre ells el 14 de juliol de 1789 pre­nien la Bas­ti­lla i cri­da­ven a cop de gui­llo­tina la pro­clama més uni­ver­sal: lli­ber­tat, igual­tat i fra­ter­ni­tat. La festa es va ins­tau­rar a par­tir de 1880, i s'hi cele­brava també la fi de la monar­quia abso­luta. M'encanta França, mal­grat el xovi­nisme i el cen­tra­lisme que tan bé conei­xem a l'espa­nyola; m'encanta perquè em vaig ini­ciar amb les tri­ples ses­si­ons de cinema de Per­pinyà; perquè a l'escola la llen­gua estran­gera encara era el francès; perquè les pri­me­res vega­des que tra­ves­sava el Pertús em sen­tia alli­be­rat, sense arri­bar a l'èxtasi d'un amic que besava el terra; perquè he admi­rat els seus pai­sat­ges orde­nats i polits; perquè anys més tard em vaig immer­gir en l'espe­rit del Maig del 68; perquè m'agra­den les cançons de Bras­sens i Mous­taki; perquè vene­ra­bles amics hi van pas­sar molts anys de la seva vida abans no van poder tor­nar a casa; perquè és el país de Jeanne Moreau i Isa­be­lle Hup­pert; perquè a Per­pinyà la USAP ha fet ban­dera de la cata­la­ni­tat i men­tre sona la música de L'estaca apa­reix la lle­tra en una gran pan­ta­lla i els afi­ci­o­nats la can­ten abans de començar els par­tits, i els Dra­gons cata­lans de rugbi 13 tenen d'himne Els sega­dors. I per arro­do­nir-ho, a Ceret (Valles­pir), poble famós pel seu museu d'art, fan cur­ses de braus amb els peons amb bar­re­tina i faixa, i l'orques­tra de la plaça toca La Santa Espina. I perquè sem­pre ens que­darà París.