Toca esperar

Doncs res, que encara no tenim govern. Massa aviat, es veu. Per després de Setmana Santa, a l’abril, pels volts de Sant Jordi, sento. Que l’acord és verd, necessita més temps per madurar, qui sap quant, uns dies, unes setmanes potser. Que no hi ha unitat estratègica per avançar en el camí del referèndum, de la república, de la independència..., toca esperar.

També per a les vacunes. Després de Setmana Santa, diuen ara. A l’abril, que és quan ens han d’arribar vials a cabassos. Compensarem els mesos de retard per culpa d’AstraZeneca i els seus incompliments contractuals, i engegarem la vacunació massiva, ara sí, estenent la cobertura als diversos grups d’edat. Ja estem enllestint els de més de vuitanta, anem baixant, continuem greixant la màquina, que funcioni a tot drap.

I la pluja de milions que ens ha d’arribar de la Unió Europea, els tan anhelats fons de recuperació econòmica? Toca esperar. Cal que, abans, els estats membres donin l’aval perquè la Comissió s’endeuti als mercats i pugui finançar el fons. Són vint-i-set a moure’s. A l’abril, potser, el procés s’accelerarà.

I els indults als presos polítics? Toca esperar. A l’abril també? No, al maig, que hi ha eleccions a Madrid. I després, per què més ens faran esperar?