LA GALERIA
Pins desforestats
A casa tenim una fotografia de la muntanya de Montjuïc completament pelada, de quan es va construir l’escola pública que portava el nom de l’escriptor, dramaturg i poeta Ignasi Iglésias (1871-1928). La va dissenyar l’arquitecte municipal Ricard Giralt i estava pensada per a 150 nens i 150 nenes, de manera que en una època hi havia un director i una directora. Es va inaugurar el 1933, durant la II República, seguint el mètode de renovació pedagògica. Avui, la muntanya de Montjuïc està plenament urbanitzada i hi ha arbres de tota mena, i al voltant de l’escola hi predominen els pins que tenen la mala fortuna de créixer de manera irregular, fer-se molt alts i no estar prou ben arrelats al sòl. Com que en els darrers anys n’havien caigut sis en diferents moments a causa del vent i la pluja, la decisió dràstica i radical ha estat executar-ne 59 a l’entorn de l’escola, sense miraments. És a dir, potser algun presentava perillositat, però sembla que s’ha actuat d’una manera molt radical. La tala, que ha fet executar l’Ajuntament, l’avala un estudi de la Cooperativa de Serveis Forestals, per encàrrec de l’AMPA del centre. No entraré a discutir-ho, i més tenint en compte que durant més de deu anys vaig formar part activa de l’associació, però he recordat que a les cinc, nens i nenes tenien per costum enfilar-se a una roca que hi ha just al costat de l’edifici per la banda de dalt. Era un clàssic i totalment inofensiu, fins que un bon dia a algú se li va ocórrer pensar que podien prendre mal, i es va decidir posar una tanca a la roca. Ho vam acatar però ens va semblar una acció radical i innecessària. A vegades volem portar els nens tant en cotó fluix que en fem un gra massa. Tornant amb la desforestació de pins a l’entorn de l’escola, l’Ajuntament de Girona s’ha compromès a recuperar la vegetació arbòria de l’espai amb vegetació autòctona (alzines, roures, suros?), i la pregunta és: els pins no ho són? També es procurarà que els nens i les nenes de Montjuïc estudiïn el bosc mediterrani i coneguin la seva riquesa d’espècies, i es fomentarà la biodiversitat local. Caram! Fa un temps a la font del Ferro van treure les acàcies perquè no eren autòctones, i les alzines que hi han plantat s’ho agafen amb molta calma per recuperar l’ombra que donaven les maltractades acàcies. Ah! Visca la República, i posats a demanar, que sigui catalana!