Oci nocturn segur

És empresari de l’oci nocturn, té tres fills i fa dinou mesos que no pot apujar la persiana del seu negoci. La “desesperació” l’ha portat a iniciar una vaga de fam per exigir voluntat política a les administracions; voluntat per dissenyar un calendari i una estratègia de reobertura del sector amb totes les garanties sanitàries. Eduardo Abenójar, que també és el president de l’Associació de Restauració i Oci Nocturn de Salou (Arons) i que farà visible el seu acte de protesta cada dia a les portes de l’ajuntament de Salou, diu que pateix –ell, com la resta del sector– “moltes calamitats per arribar al final de mes”. Aquí, les ajudes que reben ni s’aproximen a les que sí que tenen a altres països del nostre entorn. Abenójar va cobrar fa alguns mesos un ajut de 2.000 euros amb els quals no va poder ni pagar les despeses fixes del seu local. Oci nocturn i restauració han quedat, en aquests temps de pandèmia, en l’últim esglaó dels intents de remuntada econòmica, i les conseqüències, tant econòmiques com socials, s’albiren encara més negres: la patronal Fecasarm alerta que el 80% dels locals d’oci nocturn i la meitat dels establiments de restauració corren el risc de no poder reobrir mai més. Per això proposen a la Generalitat que engegui una prova pilot, similar a la que es va fer amb el concert de Love of Lesbian al Sant Jordi, per obrir els locals amb certes condicions, com ara el dret d’admissió a persones que hagin rebut les dues dosi de les vacunes o que s’hagin fet un test previ. Segur que l’oci segur també existeix. Ara cal voluntat política per fer-lo reeixir.