No ha durat ni un any i mig. La bona sintonia que hi havia entre els ajuntaments del camp tarragoní es va mostrar tota cofoia amb la signatura, el desembre de 2023, del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, un ens que ha (que havia) de treballar “pels interessos comuns”, en àmbits tan nefastos per aquests vorals com el de la mobilitat. Els ajuntaments de Tarragona, Reus, Constantí, Cambrils, Salou, Vila-seca, la Canonja i Valls, els consells comarcals, la delegació del govern i la Diputació es feien fotos, tots riallers, pel gran acord. Un any i mig després cau com un castell de cartes. El motiu: la ubicació de la futura estació ferroviària intermodal, un nexe de diversos mitjans de transport (trens regionals i d’alta velocitat, busos o els futurs tramvies). S’ha (s’havia) de construir, segons el darrer acord, al terme de Vila-seca. Però l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, demana ara al govern de Madrid (socialista, també) que es construeixi dins del seu entramat urbà, en la zona coneguda com a l’Horta Gran. Per ell, on es volia fer l’estació és “al mig del no-res”. Com també es al mig del no-res l’estació de l’alta velocitat, a Perafort, a més de deu quilòmetres de Tarragona. Seria, per tant, repetir el mateix “error” que es va cometre amb aquella preuada infraestructura. L’alcalde de Vila-seca ja ha marxat emprenyat de tots els grups de treball de l’àrea metropolitana i s’ha obert la gran crisi institucional. Tindrem corda per a mesos. Mentrestant, es parlarà de tot menys de quina és la millor ubicació per a nosaltres, soferts usuaris del transport públic.