La Superllufa

Aquesta setmana hem assistit al naixement i a la defunció de la Superlliga de futbol. Estava destinada a ser la joia de la corona del rei dels esports, però amb prou feines va sobreviure 48 hores, abans que el gros dels seus dotze fundadors, un darrere l’altre, anessin desertant del projecte. Vist i no vist. Havia de ser la bomba; havia d’elevar el concepte d’espectacle futbolístic a la màxima expressió; havia de multiplicar per tres els ingressos de televisió dels clubs participants; havia de pintar la cara en organització i valor a la Champions League; havia de ser la salvació d’un futbol mundial arruïnat; havia de ser la mare de tots els projectes tants anys esperat... Però ha resultat ser una llufa, o millor, una Superllufa. La revolució demanava arguments, convicció, eines i un horitzó de futur, però no han mostrat res. Calia una presentació amb cara i ulls, amb tots els implicats escenificant la gènesi de la nova competició, mostrant la seva grandesa, les credencials, transmetent credibilitat, voluntat de transcendir, i per damunt de tot, detallant el disseny de la nova competició, la seva connexió esportiva i econòmica amb la competició terrenal, la porta d’accés, els mecanismes de redistribució de la riquesa generada, el precontracte de drets televisius que garanteix l’autenticitat del projecte... Oferint el full de ruta que millorés el que ja existeix, que, millor o pitjor, implica tot el món del futbol. Doncs no. Un fred comunicat d’un club de rics, sense explicar res, ni convèncer ningú, tan sols anunciant que venien a apoderar-se en exclusiva del negoci i del futbol. Això i una compareixença nocturna del plenipotenciari (i efímer) president de la cosa, Florentino Pérez, en un canal minoritari d’entreteniment. El ridícul ha estat evident; el propi i l’aliè, perquè els guanyadors d’aquesta mà són els del partit de lliga a Miami, la supercopa a l’Aràbia Saudita i el mundial a Qatar en ple hivern; els del calendari infernal; els del “tu juga, jo cobro i ja en parlarem”. Així que no s’enganyin; trigarà més o menys, però en tornarem a parlar.