Conversa a mitges amb la Núria

El títol original del llibre era Journal de guerre. Septembre 1939-janvier 1941 i en la versió en llengua espanyola de 1990 figurava el nom de la traductora Núria Pujol. Amics i amigues d’amors necessaris i d’amors contingents ho vam celebrar quasi com un reeiximent propi: la Núria al costat de Simone de Beauvoir ens reivindicava a totes! Reprodueixo una part de la dedicatòria: “No sé per què desitjo que el meu diari sigui sempre una conversa a mitges.” Fa trenta anys no vaig captar del tot la subtilesa de l’enunciat, ara sí, ara sé que una conversa a mitges flueix sense exigències ni presses, que respira proximitat en la distància, que mai no dona certeses perquè neix del gust infinit de discutir, dubtar i aprendre i que es compon de bones maneres: el coneixement és també una conquesta ètica. Núria Pujol Valls, filòsofa que feu de les llengües ofici, educada, culta, sincera, ha escrit el darrer capítol del seu diari, i la conversa a mitges que ha mantingut amb les persones que l’hem estimat i respectat en la seva vida personal i professional s’esmuny cap a viaranys dolorosos per la pèrdua però transitables a voluntat nostra perquè com ella suggeria res no s’esgota del tot ni es pot donar per acabat. Continuem les converses a mitges amb els pares, Joana i Pere, i amb la germana, Sònia –d’on surt tanta sensibilitat, compromís, coratge?–, i amb els que hem estat seduïts per la gran qualitat intel·lectual i humana de la Núria, pel seu toc irònic i la seva generositat, i sobretot no deixem d’esmolar el pensament crític, que això sí que ens ho tindria en compte.