L’espai

Si d’una cosa podem estar con­tents del Sant Jordi d’aquest any és que l’espe­rit de la diada s’ha anat este­nent més enllà del 23 en qüestió. I no només pel fet que un parell de dies abans ja es podien mun­tar para­des fora de les lli­bre­ries, que està molt bé, no. Em refe­reixo que gràcies al res­sor­gi­ment que hi hagut dels lli­bres i de la lite­ra­tura amb la pandèmia, que segons sem­bla s’han fet nous lec­tors i tot, la presència dels lli­bres s’ha nor­ma­lit­zat. I això ens ha de fer con­tents.

Per­so­nal­ment fa molts anys que tre­ba­llo en aquesta direcció. Era i és un repte, però es va acon­se­guint. Som cada vegada molts més els que pen­sem que els lli­bres no es moren l’endemà de Sant Jordi. No només això, sinó que se’n con­ti­nuen publi­cant. I lle­gint.

Perquè els lli­bres siguin vius cal que es lle­gei­xin, que se’n parli i que tin­guin visi­bi­li­tat durant tot l’any. Això és feina de tots però prin­ci­pal­ment dels que escri­vim. Els mit­jans també hi tenen un paper clau. Han d’apos­tar deci­di­da­ment per fer els lli­bres més visi­bles. Això ajuda a deses­ta­ci­o­na­lit­zar-los. I les esco­les, que fomen­ten i incen­ti­ven la lec­tura de manera pla­ent i ja la trac­ten com un premi i no pas com una obli­gació. I les ins­ti­tu­ci­ons. Han d’estar de manera real i ferma com­pro­me­ses amb la lite­ra­tura. I, final­ment, el paper de les cases, de les famílies, és pro­vi­den­cial. És des de casa que hem d’aju­dar la mai­nada a tro­bar el gust per la lec­tura sense forçar però escol­tant-la i guiant-la.

Més enllà de tau­le­tes, mòbils i switchs, ofe­rir-los lli­bres perquè s’hi puguin cap­bus­sar tot sols. Les pres­ta­ci­ons d’un lli­bre són infi­ni­tes i s’adap­ten a tots els moments de l’any. Tant de bo que aquest espe­rit duri els tres-cents sei­xanta-cinc dies i segur que així acon­se­gui­rem que el lli­bre ocupi l’espai que li per­toca.