85 anys, 85 llibres

Farà 85 anys el dia 11 de maig amb la feliç coincidència de publicar la que és la seva 85a obra, el poemari Una bomba al jardí (Stonberg), i amb una altra que està en camí. Amb la seva mirada privilegiada sobre el Mediterrani, al capdamunt de la rambla Nova tarragonina, o des del seu refugi a Mont-ral, Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) ha escrit i publicat 85 llibres de novel·la, poesia, narrativa i viatges i els premis els compta per desenes. Però no ens cansarem de dir que pesa sobre la seva figura un sentiment d’injustícia, pel silenci que hi plana no només en els darrers anys, sinó des del mateix moment que va guanyar el premi Sant Jordi, l’any 1984, per la novel·la Al meu cap una llosa, una obra que reconstrueix els últims dies de la vida de Virginia Woolf. En aquella convocatòria es van alçar en protesta tres autors finalistes, noms coneguts de la constel·lació literària del país, a qui se’ls va donar més repercussió que no pas a la guanyadora. La mateixa Olga Xirinacs deia fa pocs anys que des d’aleshores, i a poc a poc, es va anar fent el silenci. L’autora era de les terres del sud, no pertanyia a cap grup ni capelleta de les que sempre han influït en la literatura catalana. No tenia padrins ni l’acompanyaven els confrares, reconeixia. I així fins avui i aquí, en un país que “no és per a vells”, segons apuntava el company David Castillo en aquest diari a propòsit de l’anònima mort d’un altre escriptor, Estanislau Torres, a mitjans de març. Ens sumem a la campanya engegada fa temps per reclamar el premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a Olga Xirinacs. Per molts anys!