Unitat nacional sota mínims i a contracor

La resolució aprovada ahir pel Parlament de Catalunya permet parlar d'unitat nacional en defensa de l'Estatut, però és una unitat sota mínims perquè alguns dels partits que l'han subscrita ho han fet a contracor en considerar-la clarament insuficient. Almenys la sessió va acabar amb un acord que serveix per donar alguna mena de resposta conjunta a la manifestació que dissabte passat va fer sortir un milió i mig de persones al carrer. No era fàcil, sobretot després de la fracassada cimera que dijous van protagonitzar el PSC, CiU, ERC i ICV, durant la qual els assistents van ser incapaços de consensuar un document conjunt per presentar-lo a Madrid. Les diferents interpretacions que es fan de la manifestació i de l'estratègia que cal seguir després de la retallada de l'Estatut a mans del Tribunal Constitucional són, a quatre mesos de les eleccions catalanes, obstacles insalvables. Per això era complicat fins i tot pactar una resolució sota mínims i si aquesta va ser possible va ser gràcies a la predisposició de CiU a votar qualsevol text que permetés salvar la unitat catalana, i d'ERC, que també s'hi va afegir lamentant la manca d'ambició del president Montilla. Al final, la resolució parlamentària es limita a ratificar el preàmbul de l'Estatut, on s'afirma que Catalunya és una nació, i no evita allò que precisament calia evitar: enviar novament cap a Madrid un missatge de resignació.

Mentrestant, la via que Zapatero proposa per recompondre l'Estatut no entusiasma ningú, ni tan sols el president Montilla, que la setmana entrant s'hi reunirà per concretar el camí a seguir. La unitat catalana podia haver servit per reforçar les exigències de Montilla amb vista a aquesta reunió, però els socialistes espanyols i catalans s'han blindat contra qualsevol pressió externa. Ahir mateix es va fer públic l'acord entre el PSOE i el PSC que implica “fer una forta acció política” amb l'objectiu de “garantir plenament el desig d'autogovern dels ciutadans catalans”. D'aquesta manera, el PSC es desmarca al Congrés de la resta de partits catalans i deixa ben clar, per si algú imaginava el contrari, que, malgrat la indignació causada per la sentència del Tribunal Constitucional, ni trencarà la disciplina de vot, ni pensa crear un grup parlamentari propi. Tots els partits tenen la mirada fixada en l'horitzó electoral de la tardor i l'únic avantatge de tot plegat és que això els obliga a clarificar els seus programes. La proposta del líder de CiU, Artur Mas, de caminar cap al concert econòmic demostra en aquest sentit que, almenys, el nivell d'exigència no és el mateix que hi havia abans de la sentència del Constitucional.