El president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Enric Morist i Güell, ha mort de manera sobtada, segons ha comunicat aquest dissabte l’entitat. Nascut el 1965 a Igualada, Morist presideix la Taula del Tercer Sector des del novembre del 2024 -en substitució de Francina Alsina-, però des de fa molts anys estava vinculat a la institució com a vicepresident (2013-2024). Col·legiat en educació social, Enric Morist també era director general de la Fundació Ajuda i Esperança; patró de la Fundació Àuria i de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol i membre dels consells assessors de FEPA i Fundesplai. A més, durant dues dècades ha treballat a la Creu Roja a Catalunya, on n’ha estat el coordinador.

“La seva mort representa un cop molt dur per al conjunt de les entitats socials catalanes que perden una figura de referència i una veu clara i compromesa en la defensa de la tasca i contribució del tercer sector i del voluntariat en la societat, i molt especialment en l’atenció a les persones en situació de més vulnerabilitat”, ha assenyalat la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 37 federacions i grans organitzacions representants de 3.000 entitats socials. “Al llarg de la seva trajectòria personal i professional, Enric Morist ha destacat com un ferm defensor dels drets humans, la justícia social i la lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats”, ha recalcat l’entitat.

En una entrevista concedida a Gemma Busquets Ros d’El Punt Avui a finals de l’any passat, Morist advocava per resoldre els problemes d’infrafinançament: “Sempre poso el mateix exemple: portem el nen a l’escola i el director ens diu que no sabrà si al gener podrà obrir perquè està pendent d’una subvenció que no sap si tindrà. És inimaginable, perquè per sort al nostre país tenim garantida la salut i l’educació públiques, una lluita de molts anys que cal defensar. Doncs hi ha moltes entitats petites que fan una gran feina, no potser de grans números però sí de profunditat, i tenen amenaçada la supervivència perquè depenen d’una subvenció. Aquesta inestabilitat posa en perill la supervivència d’entitats que estem dient que fan un servei bàsic. L’infrafinançament s’arrossega de fa dècades i s’ha d’arreglar.”