Presumpció de perversitat

L’inqui­si­dor de torn ha dit que Salut ha dis­cri­mi­nat els agents de la Guàrdia Civil i el CNP negant-los el sant grial de la vacuna i li ordena i mana atu­rar màqui­nes i vacu­nar-los abans de deu dies. El sin­di­cat més ultra de la poli­cia cen­tra, el TSJC remata i els alta­veus de l’Estat acla­men la jugada acu­sant de racisme, xenofòbia i odi els per­ver­sos cata­lans. As usual! És el pro­blema de con­viure en un país, Espa­nya, que et té reser­vat el paper de sos­pitós habi­tual, tal com va il·lus­trar la minis­tra por­ta­veu del govern espa­nyol, María Jesús Mon­tero, que sense un bri de ver­go­nya va cri­ti­car el govern de Madrid (perquè feia ges­ti­ons amb la vacuna russa Sput­nik) amb una frase per a la història: “Imagínese lo que hubi­era pasado si en vez de Ayuso hubi­era sido la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, la que hubi­era ido por soli­ta­rio.” I és en aquest país, on la veri­tat és l’ene­miga número u de la política, que avui és més nor­mal (i lla­mi­ner) dema­nar la des­ti­tució del secre­tari de Salut Pública català, Josep Maria Argi­mon, abans que adme­tre l’autèntic i més pro­saic motiu que els poli­cies esta­tals hagin estat menys vacu­nats que els autonòmics i muni­ci­pals, que és la len­ti­tud de la burocràcia del minis­teri (Inte­rior) que havia de faci­li­tar el cens dels poli­cies a vacu­nar i la poste­rior inter­rupció d’aquesta vacu­nació pels límits d’edat amb Astra­Ze­neca impo­sats per un altre minis­teri (Sani­tat). Doncs no, mirin, a Cata­lu­nya no es parla català per ser dife­rents dels espa­nyols, ni els cata­lans ens comu­ni­quem en la nos­tra llen­gua perquè els cas­te­llans no ens puguin enten­dre, ni als patis de les esco­les es per­se­gueix els nens i nenes que uti­lit­zen el cas­tellà, ni volem ges­ti­o­nar els nos­tres impos­tos perquè som inso­li­da­ris de mena, ni volem pri­o­rit­zar la cul­tura cata­lana perquè detes­tem la cul­tura espa­nyola, ni volem auto­go­ver­nar-nos perquè ens sen­tim supe­ri­ors o millors que ningú... I els que, mal­grat dècades de con­vivència i peda­go­gia, con­ti­nuen este­nent aquests man­tres, fran­ca­ment, que els bom­bin!, o per evi­tar inter­pre­ta­ci­ons explo­si­ves, a fer la mà!