Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

República digital

Un dels errors més greus que vam come­tre els cata­lans a l’hora de crear la nova admi­nis­tració autonòmica cata­lana va ser fer una còpia mimètica de l’espa­nyola i, a més, fer-ho amb tots els seus defec­tes. Vist en pers­pec­tiva, cap polític ni cap par­tit tenia un model propi i modern pen­sat per anar-lo imple­men­tant. I és així que avui hom va a la hisenda espa­nyola o la cata­lana, per exem­ple, i fora de la deco­ració no nota cap diferència. El mateix passa amb els ajun­ta­ments, con­sells comar­cals i dipu­ta­ci­ons. La imatge d’unes ofi­ci­nes ple­nes de fun­ci­o­na­ris i curu­lles de papers i ordi­na­dors i files d’admi­nis­trats fent cua amb for­mu­la­ris a la mà per fer una gestió, demos­tra l’ana­cro­nisme d’aquest sis­tema. Tot­hom sap que la burocràcia és un ròssec impor­tant per a l’eco­no­mia i una pèrdua de temps des­co­mu­nal, però també és una mani­fes­tació de poder i de con­trol que el poder té sobre els admi­nis­trats. Després de qua­ranta anys, amb volun­tat política i havent pri­o­rit­zat moder­nit­zar-se, teníem temps per crear una admi­nis­tració molt més moderna i àgil i, aquesta sí, al ser­vei dels admi­nis­trats. Però hem engrei­xat un mons­tre i ara serà molt difícil domi­nar-lo, perquè tal com diu la dita l’admi­nis­tració es crea però mai es des­tru­eix.

Sovint ens pre­sen­ten retocs com grans avenços i quan hi apro­fun­dei­xes veus que són ben poca cosa. Apro­fi­tant la pandèmia, els Mos­sos d’Esqua­dra, per exem­ple, han posat en marxa un sis­tema informàtic per dema­nar cita prèvia. L’avenç impor­tant hau­ria estat que aquest progrés informàtic fos per fer la gestió direc­ta­ment i no per dema­nar hora per anar a una comis­sa­ria a denun­ciar la pèrdua o el roba­ment d’un docu­ment, o el que sigui. Aquest exem­ple el poden mul­ti­pli­car per molts exem­ples de totes les admi­nis­tra­ci­ons. He dit suara que aquest sis­tema d’admi­nis­tració arcaic i costós té un objec­tiu clar i és el con­trol. Fer una admi­nis­tració tec­nològica­ment molt més avançada implica l’apo­de­ra­ment dels admi­nis­trats. És per això que el govern espa­nyol s’ha posat tan nerviós quan des de Brus­sel·les es vol fer allò que n’han dit una “República digi­tal”. Han publi­cat decrets llei per inten­tar tapo­nar qual­se­vol escletxa per on s’escapés el con­trol. Un exem­ple que caldrà tenir molt en compte, perquè pot ser molt relle­vant, és la cre­ació del banc català 11Onze. Un banc digi­tal que que­darà expres­sa­ment fora del con­trol de l’admi­nis­tració espa­nyola. Les ini­ci­a­ti­ves del Con­sell per la República, amb la iden­ti­tat digi­tal, també és un nou exem­ple. Pri­mer va ser ridi­cu­lit­zat per l’espa­nyo­lisme, però després van córrer a fer un decret inten­tant obli­gar que els ser­vi­dors fos­sin en països on ells pogues­sin exer­cir un con­trol.

Fa uns dies Marc Fortuño publi­cava en el seu blog l’exem­ple de com fun­ci­ona una ver­ta­dera república digi­tal: Estònia. Una nació que va recu­pe­rar la inde­pendència de l’URSS el 1991. Van here­tar un país des­fet, amb una indústria obso­leta, que els va sumir en una greu crisi econòmica en què fins i tot van haver de raci­o­nar els ali­ments. En aquell moment el PIB per càpita era menys de 2.000 dòlars. Podent fer un país nou, no van copiar res del que havien vist amb el comu­nisme i van apli­car unes polítiques libe­rals i d’ortodòxia pres­su­postària i des del 1996 fins al 2020 el seu PIB va créixer un 4,02% anual, fins a asso­lir el 2020 una renda per càpita de 20.700 dòlars. Espa­nya en el mateix període va créixer un 1,65%. Però a més de tenir un sis­tema fis­cal molt sim­ple amb un impost de renda únic per a tot­hom del 20%, va fer una gran aposta per les TIC i el 1997 el govern va posar en marxa el pro­jecte d’e-gover­nança i avui és l’únic país que té l’admi­nis­tració oberta les 24 hores del dia i set dies a la set­mana on es poden fer el 99% de les ges­ti­ons. I han cal­cu­lat que aquest ser­vei els estal­via 844 anys de temps de tre­ball a l’any. Estònia té el rècord mun­dial d’empre­ses emer­gents per càpita.

Queda clar que un altre país, una altra eco­no­mia i una altra admi­nis­tració, són pos­si­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.