Girona, en col·lapse

Els peat­ges de les auto­pis­tes que hem pagat durant dècades han estat motiu de queixa i lamen­ta­ci­ons, i també un dels argu­ments més uti­lit­zats per evi­den­ciar les desi­gual­tats entre dife­rents comu­ni­tats de l’Estat espa­nyol. Cer­ta­ment, és un dels greu­ges que ha patit Cata­lu­nya. Sense peat­ges ens que­dem sense un argu­ment històric per fer el somicó. La fi dels peat­ges serà efec­tiva a par­tir del 31 d’agost, i no pre­ci­sa­ment per una decisió política que aten­gui una recla­mació històrica. Es dei­xarà de pagar per un tema de calen­dari. S’aca­ben les con­ces­si­ons de l’AP-7 entre Cam­brils i la Jon­quera, i les de l’AP-2 i la C-32. I no es pror­ro­guen, no per volun­tat política, sinó perquè no hi ha més remei, i perquè no seria legal fer-ho. Però no patei­xin, que ja s’estu­dia quina fórmula uti­lit­zarà l’Estat per gra­var de nou els usu­a­ris de les auto­pis­tes i alhora apro­fi­tar que cir­cu­lar per les auto­vies tam­poc ens surti gra­tis. Men­tres­tant i per man­te­nir-nos en la cul­tura de la queixa, tenim els ajun­ta­ments que han posat el crit al cel i s’eri­gei­xen en els grans dam­ni­fi­cats de l’aixe­cada de bar­re­res a les auto­pis­tes. Hi ha raons de sobres, ja que els muni­ci­pis cata­lans dei­xa­ran de cobrar prop de 14,4 mili­ons d’euros anu­als d’IBI. Diuen que alguns per­den entre un 10% i un 20% del pres­su­post muni­ci­pal, i recla­men com­pen­sa­ci­ons. Pri­mer ens quei­xem perquè paguem peat­ges, i ara pro­tes­tem perquè els tre­uen.

De tots els anys dels peat­ges, el més valent i cohe­rent que recordo va ser la cam­pa­nya del #Novull­pa­gar. També hem de reconèixer que va ser valenta la decisió de l’alcalde Quim Nadal de tirar enda­vant, el 1993, la vari­ant de l’N-II per Sant Daniel, una obra polèmica, que va dei­xar una ferida oberta enmig de la vall, però que va resol­dre la satu­ració i con­gestió de trànsit a la ciu­tat de Girona. Ales­ho­res ja es recla­mava que la vari­ant fos per l’AP-7, una petició que ha estat rea­li­tat tot just fa un parell d’anys. I avui resulta que l’aixe­ca­ment de peat­ges ja no afec­tarà Girona. Una ciu­tat que, 27 anys després, amb les vari­ants per l’AP-7 i Sant Daniel torna a estar con­ges­ti­o­nada i col·lap­sada en espera d’una decisió valenta del govern local que no arriba. Sem­bla que tenim uns polítics aixo­plu­gats amb un model i visió de ciu­tat del segle XX que ens porta a viure epi­so­dis com el de diven­dres, en què Girona va que­dar immersa en un col·lapse total.