Opinió

De reüll

Apatia cultural

Liberisliber plega pel “menyspreu palmari cap al territori”

Un/a con­se­ller/a de Cul­tura arru­fava el nas cada vegada que veia en la seva agenda que li tocava repre­sen­tar actes lluny de Bar­ce­lona. Li feien espe­cial man­dra els del sud del país. “Si per ell/a fos, no es mou­ria del Liceu”, em va con­fes­sar sotto voce una per­sona del seu equip al pati dels Taron­gers del Palau de la Gene­ra­li­tat. Em vaig que­dar gar­ra­ti­bada. Ho he recor­dat arran del comu­ni­cat que ha enviat aquesta set­mana la fira d’edi­to­ri­als inde­pen­dents Libe­ris­li­ber de Besalú per anun­ciar el seu comiat inde­fi­nit després d’una dècada d’acti­vi­tat. En el text, demo­li­dor per a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, amb la seva apa­tia crònica per la cul­tura, els que cre­ien en el pro­jecte par­len del “menys­preu pal­mari cap al ter­ri­tori”, i també de “la tendència a escol­tar a uns, diguem-ne oli­go­poli cul­tu­ral, per sobre dels altres”, de la “manca d’ambició i ima­gi­nació”, de la “fabu­losa faci­li­tat de redac­tar plans estratègics i segui­da­ment incom­plir-los” i de les per­ver­ses visi­ons “eco­no­mi­cis­tes” del fet cul­tu­ral que han arra­sat tan­tes ini­ci­a­ti­ves de base des de la crisi del 2008. Això sí que és dir qua­tre veri­tats ben dites. “Si res can­via, res millo­rarà”, con­clo­uen els artífexs de Libe­ris­li­ber. De moment, ningú s’ha sen­tit al·ludit, més enllà de la típica retòrica de laments. Cap sor­presa. Tot con­ti­nuarà igual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.