L’hàbit

Som ani­mals de cos­tums, però amb això de la pandèmia també hem donat mos­tra de la capa­ci­tat d’adap­tació que tenim. Parlo de que­dar-se tan­cats a casa de nit, i a una hora con­creta. Sí que hi ha hagut molt de pati­ment i angoixa, i la salut men­tal se’n res­sent com mai. I de retruc també hi ha hagut qui s’ha sal­tat el con­fi­na­ment a còpia de fes­tes il·legals. Però també hem de feli­ci­tar-nos de la dis­ci­plina gene­ra­lit­zada. Fem bon­dat. La pandèmia ha aca­bat aca­ro­nant el somni dels impul­sors de la reforma horària. El pro­jecte que vol arri­bar al 2025 fent-nos com la gent de nord enllà, neta i polida, amb uns hora­ris que per­me­tin fer-nos més per­so­nes, amb temps per a la cura, amb temps per a nosal­tres matei­xos. I havent sopat a les set. El que no s’ha acon­se­guit amb argu­ments i intents exem­plars del sec­tor públic, ho ha acon­se­guit el pànic o la por o el res­pecte És clar que el que tenim ara, fins aquest diu­menge a les 22 h, són les nits escapçades. Unes ordres que han dei­xat buits els nos­tres car­rers per força, que han gene­rat el males­tar dels res­tau­ra­dors i de bars que es que­da­ven sense feina. A Madrid han vis­cut, i també han mort, a un altre ritme. A Cata­lu­nya demà diu­menge caldrà veure com es manté la sere­ni­tat les dues hores que van des del toc de queda noc­turn fins a la mit­ja­nit. Serà com una nit de cap d’any? Les dotze cam­pa­na­des tin­dran un efecte trans­for­ma­dor com amb les cor­re­dis­ses de la Ven­ta­focs? Res­pec­ta­rem, ara que ho avala la justícia, que les tro­ba­des ami­cals i fami­li­ars no siguin de més de sis per­so­nes? Quina auto­ri­tat li queda al govern després d’haver-se de moure amb aquest parai­gua de limi­tació de drets que ha sigut l’estat d’alarma? L’hàbit de ser a casa a les deu que­darà enquis­tat com un nou ús? O el desig de con­nec­tar física­ment ens farà allar­gar les nits fins al nou marge ni que sigui de sis en sis i amb mas­ca­reta? Per on cor­rerà l’aigua amb l’aixeta oberta?