L’hàbit

Som animals de costums, però amb això de la pandèmia també hem donat mostra de la capacitat d’adaptació que tenim. Parlo de quedar-se tancats a casa de nit, i a una hora concreta. Sí que hi ha hagut molt de patiment i angoixa, i la salut mental se’n ressent com mai. I de retruc també hi ha hagut qui s’ha saltat el confinament a còpia de festes il·legals. Però també hem de felicitar-nos de la disciplina generalitzada. Fem bondat. La pandèmia ha acabat acaronant el somni dels impulsors de la reforma horària. El projecte que vol arribar al 2025 fent-nos com la gent de nord enllà, neta i polida, amb uns horaris que permetin fer-nos més persones, amb temps per a la cura, amb temps per a nosaltres mateixos. I havent sopat a les set. El que no s’ha aconseguit amb arguments i intents exemplars del sector públic, ho ha aconseguit el pànic o la por o el respecte És clar que el que tenim ara, fins aquest diumenge a les 22 h, són les nits escapçades. Unes ordres que han deixat buits els nostres carrers per força, que han generat el malestar dels restauradors i de bars que es quedaven sense feina. A Madrid han viscut, i també han mort, a un altre ritme. A Catalunya demà diumenge caldrà veure com es manté la serenitat les dues hores que van des del toc de queda nocturn fins a la mitjanit. Serà com una nit de cap d’any? Les dotze campanades tindran un efecte transformador com amb les corredisses de la Ventafocs? Respectarem, ara que ho avala la justícia, que les trobades amicals i familiars no siguin de més de sis persones? Quina autoritat li queda al govern després d’haver-se de moure amb aquest paraigua de limitació de drets que ha sigut l’estat d’alarma? L’hàbit de ser a casa a les deu quedarà enquistat com un nou ús? O el desig de connectar físicament ens farà allargar les nits fins al nou marge ni que sigui de sis en sis i amb mascareta? Per on correrà l’aigua amb l’aixeta oberta?