Cues i més cues

Ens hem afi­ci­o­nat a fer cues. Els nòrdics, els mes­tres d’això de for­mar una fila on tot­hom res­pecta el torn, sem­pre han al·luci­nat del desori que aquí es munta quan un grup de gent vol una cosa i la vol ja. Ara, ate­ses les cir­cumstàncies –ha hagut de ser una pandèmia que ens posés tots a lloc–, fins i tot al mer­cat ja tot­hom demana tanda a les para­des de fruita on abans gai­rebé t’havies d’esto­ma­car per sobre­viure a una allau humana. Ahir a Girona se’n van veure mol­tes: per visi­tar mun­tat­ges flo­rals de Temps de Flors, per tenir una taula a la ter­rassa i una de ben llarga a la Devesa, que venia del Palau Firal i arri­bava a la casa del Rellotge. No era cap càsting de Joc de trons, era per vacu­nar-se. I això és una altra gran notícia.