‘El manifest de les cures’

Una cosa és el que “ens ha ensenyat” la pandèmia i una altra de ben diferent és “el que n’haurem après”. Ho hauran de definir futurs estudis sociològics. Però entre les poques coses bones que haurà tingut és que, a més de desvelar moltes anomalies del sistema en què vivim, també haurà obert uns quants debats necessaris. L’editorial Tigre de Paper acaba de publicar El manifest de les cures, traducció catalana de l’opuscle escrit per The Care Collective. Nascut a Londres el 2017 i format per persones de disciplines molt heterogènies, va ser fundat inicialment com un grup de lectura i debat sobre la necessitat de prendre consciència de la interdependència de tots els ciutadans i de posar les cures al centre de la vida, en contraposició al neoliberalisme salvatge, que les menysté i les relega. Només cal veure qui se n’ocupa majoritàriament: dones, persones migrades, mal pagades i en condicions pèssimes... Entre molts altres aspectes, el llibre denuncia que avui es dona per fet que les cures s’han de comprar a títol personal, és a dir, que s’obtenen només si un se les pot pagar. Alhora, amb exemples de com determinats col·lectius s’han sabut organitzar per dispensar-les de forma solidària, reivindica la necessitat d’un sistema públic que se centri en les cures per a un progrés real de la societat. Indispensable.