Sobre el càstig a l’esquerra

Per què l’esquerra és castigada pel seu electorat? Norberto Bobbio, estudiós de les grans divisions per raó de classe, raça i sexe, ens ajuda a aclarir alguns conceptes: “Els igualitaris d’esquerra donen més importància a allò que fa iguals les persones, mentre que els antiigualitaris de dreta, a allò que els fa desiguals. Si l’igualitari parteix de la convicció que la majoria de les desigualtats són de caràcter social i susceptibles de ser erradicades, l’antiigualitari parteix de la certesa que les desigualtats són naturals i impossibles d’eliminar.” D’acord; una posició d’esquerres i una de dretes es distingeixen per la seva diferent actitud davant l’ideal d’igualtat que proclama l’article primer de la declaració universal dels drets humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.” L’antònim de la igualtat no és la diferència –o la diversitat, ben respectables–, és la desigualtat que no té res de natural sinó que esdevé una construcció fal·laç per mantenir privilegis. Tornant a la pregunta inicial, és coneguda la pulsió històrica de la dreta per preservar la seva finca fent joc brut dins d’un sistema democràtic que no tolera però se’n serveix o, si convé, atacant-lo manu militari; per això costa entendre que l’esquerra de vegades la segueixi en els camps neoliberal o identitari/patriota, tan allunyats de la justícia social. A l’esquerra li pertoca defensar políticament la bandera de la llibertat, la igualtat i la fraternitat que no plau als poders poderosos, en cas contrari regala a la dreta el rol de salvadora dels problemes que ella mateixa genera.