Un Guinovart menys

Ha tor­nat a pas­sar. Un mural de Josep Gui­no­vart que deco­rava des del 1958 el vestíbul de l’edi­fici del car­rer Johann Sebas­tian Bach, 11 ha estat des­truït. A la finca, dels arqui­tec­tes José Anto­nio Coderch i Manuel Valls, s’hi està fent una reforma: a la paret on hi havia la inter­venció artística s’hi cons­truirà una fines­tra per al por­ter. “Ens estem car­re­gant la cul­tura d’aquest país”, em deia Maria Gui­no­vart després d’enviar-me unes imat­ges en què es veuen els estris dels pale­tes recol­zats sobre l’escul­tura La sar­dana que també va crear el seu pare per a l’entrada de l’immo­ble. Està molt dete­ri­o­rada però s’ha sal­vat in extre­mis. Gui­no­vart filla està movent cel i terra per defen­sar “els drets morals” no només del seu pare, sinó de tots els artis­tes que tenen obres en zones comu­nes d’edi­fi­cis pri­vats que els últims temps estan des­a­pa­rei­xent amb total impu­ni­tat. D’una banda, perquè es tro­ben en una situ­ació de des­pro­tecció legal que les admi­nis­tra­ci­ons no acon­se­guei­xen cor­re­gir. I, de l’altra, perquè soci­al­ment no es valo­ren. No con­si­de­rar un mural fet per un dels artis­tes cata­lans més impor­tants de la segona mei­tat del segle XX un plus que dig­ni­fica aquest espai és tant o més deso­la­dor que la ine­xistència d’una nor­ma­tiva que el blindi. Que cal exi­gir-la, per des­comp­tat, però la mateixa ener­gia s’ha de des­ti­nar a fer difusió del patri­moni.