Comprar temps

La por­ta­veu del govern espa­nyol, la minis­tra María Jesús Mon­tero, va fer ahir un Rufián (molt bo, el dipu­tat repu­blicà dient ara sense posar-se ver­mell que “JxCat pot­ser no és tan de dre­tes com es diu” –ho deia ell mateix– i que “el futur de la política són les coa­li­ci­ons de govern com­pli­ca­des”) i va rec­ti­fi­car com aquell qui res la seva pri­mera reacció al govern de coa­lició a Cata­lu­nya. Si Mon­tero havia adver­tit dilluns al futur exe­cu­tiu català que les vies uni­la­te­rals no van enlloc, ahir va “cele­brar” l’acord i va par­lar de “mà estesa” i de taula de diàleg. Es va ado­nar (o van fer que se n’adonés) que no li convé tibar la corda. I que ara toca taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve). La taula aca­barà en no res (vull dir, vaja, que no aca­barà ni en cap llei d’amnis­tia ni en cap referèndum, i això tots ho sabem), però em fa l’efecte que ser­virà per com­prar temps. Sal­va­dor Illa (sí, el de l’efecte Illa) ho va adver­tir ahir, par­lant també de la famosa taula de diàleg: “La meva pre­o­cu­pació és que es gene­rin expec­ta­ti­ves que no són via­bles en una democràcia com l’espa­nyola.” És cert. Sobre­tot per l’afe­gitó aquest del “com l’espa­nyola”, perquè en d’altres democràcies sí que són pos­si­bles els referèndums. No pateixi, Illa. Tots saben quina és la funció de la taula de diàleg. Pel PSOE, gua­nyar temps per resol­dre “el pro­blema” (el “pro­blema” som nosal­tres, eh) pot­ser con­ce­dint els indults, par­lant de refor­mes del Codi Penal, tras­lla­dant la sen­sació d’un retorn a la nor­ma­li­tat i espe­rant que el suflé inde­pen­den­tista aquest es calmi. Fins i tot la CUP (“hem vin­gut aquí per moles­tar”, deia anys enrere Gabriel) ha com­prat dos anys de temps, per veure què passa i cap on anem. I el govern –que bé que hi hagi govern, ja ho vaig dir ahir– ha com­prat temps per evi­tar elec­ci­ons, repar­tir-se con­se­lle­ries i càrrecs, aju­dar-nos a sor­tir de la crisi i, és clar, apar­tar de l’equació (ells en diuen “refor­mu­lar”) l’estratègia inde­pen­den­tista i el Con­sell –el què– durant un temps. De moment, doncs, el “pre­pa­rem-nos” serà per a la mesa de diàleg. El seu pri­mer èxit ha estat com­prar temps per a tots. Pot­ser con­ve­nia, o tot­hom en tenia ganes i no ho deia en veu alta. No ho sé. Jo tinc un déjà-vu i no acabo de veure l’estratègia. Caldrà ana­lit­zar-ho amb calma. D’aquí a un temps, és clar. ;-)