Opinió

LA GALERIA

‘Girocentrisme’

Si fa quaranta anys es parlava de Figueres com a referent, Girona es va saber reinventar al marge de la capitalitat

A la presentació de Noms d’una vida a la Llibreria Vitel·la de l’Escala, Joaquim Nadal explicava que el president Tarradellas es reunia un cop al mes amb els alcaldes de les quatre capitals de província i que això provocava l’enveja d’alcaldes de ciutats com Mataró. Li deien, “tu rai!” perquè Girona tenia bisbe, president de la Diputació i governadors civil i militar, i ell els responia que ja els ho ben regalava tot a canvi de diners per poder fer coses. Girona va fer coses i la ciutat grisa i negra va fer un canvi espectacular. De tal manera que Figueres, ciutat nord enllà dels gironins, va deixar de ser referent comercial, ciutadà i gastronòmic, la ciutat envejada per molts gironins (sempre s’ha de tornar a Figueres, però). Tot això ve a tomb d’un error meu atribuint al periodista Ramon Iglesias la definició de girocentrisme referida a la Girona de Nadal i a la qual Joan Armangué fa referència al seu llibre Històries d’alcalde. M’ho van advertir els periodistes Narcís Genís i Salvador Garcia-Arbòs. I efectivament l’hemeroteca no enganya. Joan Ribas, cronista oficiós de la ciutat des d’aquestes pàgines, escrivia el 28 de desembre del 1997 un article en què atribuïa el terme girocentrisme a Xavier Corominas, llavors alcalde de Salt. Coneixent Corominas ja feia anys que ho deia però no sé si atribuir-l’hi per por que l’hemeroteca em torni a rectificar. Ramon Iglesias ho escrivia a La Vanguardia el 2010 i citava Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt, que demanava a Girona que fos més generosa i menys egoista, i Martí Sabrià i el lloretenc Francesc Alsina, que defensaven que Girona feia la funció que li pertocava i que no tenia vocació centralista perquè tenia clar el poder de la Costa Brava. L’alcalde Armangué insisteix, però, en la poca generositat de Girona amb el seu entorn metropolità i amb la resta de la demarcació, a propòsit del fet que Girona va centralitzar la UdG, per exemple. En tot cas, si fa quaranta anys es parlava de Figueres com a referència, Girona es va saber reinventar. Ha de continuar fent-ho, mentre Figueres busca sortir d’una letargia inquietant denunciada pels seus ciutadans. Nadal renegava del Girona rai, però va construir la ciutat central que és. Però ja se sap, Fages de Climent reivindicava Vila-sacra com a capital del món, Dalí buscava el centre a Perpinyà i Ramon Iglesias situa Portbou com a centre de l’univers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.