Explicar bé l’art

“El món de l’art fa por, encara no el sabem expli­car prou bé”, ens deia l’his­to­ri­a­dor i crític d’art Ricard Mas en una entre­vista l’estiu del 2019, quan ja feia gai­rebé un any que havia començat l’aven­tura de la revista en línia Mira­dor de les Arts. Ara ha anun­ciat que la tanca. Intuïm que escu­rat com una rata, perquè des de bon prin­cipi pràcti­ca­ment només ha pogut comp­tar amb els seus estal­vis. I així i tot ha pagat, bé i sense retards, als seus col·labo­ra­dors (tots, bri­llants), a diferència d’altres publi­ca­ci­ons amb més recur­sos. El sec­tor artístic es queixa, i amb raó, de falta de visi­bi­li­tat als mit­jans, sobre­tot als gene­ra­lis­tes, i per això mateix no s’entén que no s’hagi fet prou cos­tat a un pro­ducte que ofe­ria uns con­tin­guts rigo­ro­sos, ben escrits, amb punts de vista ori­gi­nals i sen­si­bles amb la rea­li­tat cul­tu­ral de tot el país, no només de Bar­ce­lona (l’altre retret, jus­ti­fi­cadíssim, que es fa a la premsa con­ven­ci­o­nal). Tal com refle­xi­o­nava Mas en l’entre­vista, el trac­ta­ment infor­ma­tiu que s’acos­tuma a fer de l’art no l’apropa a la gent sinó que l’en dis­tan­cia, amb visi­ons esnobs o, el pol opo­sat, super­fi­ci­als. La seva aposta va ser per la divul­gació de qua­li­tat. La revista, tri­lingüe, deixa un lle­gat de mig miler d’arti­cles que roman­dran a la xarxa i sem­pre seran de bon lle­gir i relle­gir. Ricard, no només ho has inten­tat: ho has acon­se­guit.