Govern pràctic

La formació de govern aquest dimecres és una bona notícia per sortir de la paràlisis política. A partir de demà i amb retard hi haurà un govern de coalició d’ERC i JxC malgrat les desconfiances que des de fa anys arrosseguen els dos socis. Sense Elsa Artadi i Josep Rius queda clar que Puigdemont no vol intervenir en el nou govern. L’expresident continuarà treballant des del seu escó del Parlament Europeu per defensar Catalunya a Europa. Pere Aragonés podrà governar sense estar tutelat des de Waterloo.

Després de l’actual crisi pandèmica i la crisi política provocada per la inhabilitació del president Torra i la convocatòria automàtica d’eleccions els catalans ens mereixem disposar d’un grup de persones competents que sàpiguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera eficaç i bé. Això és el que esperem que passi a partir de demà tot i els condicionaments dels respectius partits i les paritats. Malgrat tot això, el govern sembla tecnòcrata. En poden ésser un exemple la conselleria de Salut, amb Argimon, i la d’Economia, amb Giró, i fins i tot la vicepresidència de Laura Vilagrà, persona que s’ha caracteritzat per dons organitzatius, i Victoria Alsina, amb historial internacional per exercir de consellera d’Exteriors. Un govern que no aconseguirà grans reptes, ni serà dels millors. Tot i que sembla que serà pràctic.

Amb un govern d’aquestes característiques es pot complir el vell somni que el govern governi, executi el dia a dia encara que tingui signes de gestoria i resolgui els maldecaps públics dels ciutadans. Si és així, el govern ha de fer la seva feina i el Parlament ha d’ésser la seu de la discussió política, el lloc on hi hagi el debat permanent per aprovar o desaprovar qualsevol qüestió, sigui d’identitat o social. Un Parlament per discutir el present i el futur i un govern governant.