Unes joves i una universitat

Hi ha joves que avancen amb els seus graus i màsters o que s’estan fent un lloc com a investigadores de nivell, o que han iniciat el seu recorregut professional a la vegada que es continuen formant, o que a més d’aportar coneixements al progrés col·lectiu també s’ocupen del seus fills; joves que han afrontat soles adversitats que costa entendre i anomenar –i no ho farem–, d’aquelles que poden abocar un ésser humà al desesper i a la renúncia forçada a una vida que només té sentit en la mesura que es construeix en llibertat. Mentre el curs va desfullant el calendari pensem en elles amb tanta estima com admiració pel coratge amb què fan camí disposades a donar la mà a d’altres que ensopeguen amb la mateixa pedra, traçant plegades una xarxa de rebel·lia i solidaritat que va canviant el món al seu voltant. I pensem també en una universitat, la de Girona, que a més de continguts acadèmics imparteix valors i promou, entre d’altres matèries, una educació inclusiva i de qualitat per a tothom. Per alguna cosa s’ha convertit en referent estatal pel que fa a les seves accions de compromís social, igualtat de gènere, cooperació i voluntariat. Avui voldria explicar que aquelles joves han trobat en aquesta universitat el recer de comprensió, estímul i suport que les acompanya cap a la plena autonomia, i la seva història no és ni ha de ser de domini públic –respectem la privacitat–, però és just reconèixer mèrits per les dues parts que ens animin a superar el costat fosc d’uns temps que massa sovint es presenten rúfols d’individualisme, egoisme i violència masclista.