Les maneres dels dictadors

El pre­si­dent bie­lorús, Alek­sandr Lukai­xenko, per­tany a l’Europa de l’Est dels anys vint o trenta, quan després de la II Guerra mun­dial pro­li­fe­ra­ven els règims dic­ta­to­ri­als, les ano­me­na­des dic­ta­du­res comu­nis­tes, que a poc a poc afor­tu­na­da­ment es van anar extin­gint. Afer­rat al poder des de fa quasi 30 anys, i amb el suport incon­di­ci­o­nal de Putin –que podríem afe­gir al clan dels dic­ta­dors– sap que ha de tallar d’arrel qual­se­vol canvi al país. I Roman Pro­tassévitx havia de ser per­se­guit on fos, encara que lluny de les seves fron­te­res, i fer-lo callar com fos. Això ho hem vist fa poc amb l’Aràbia Sau­dita, amb el cas Khas­hoggi, assas­si­nat impu­ne­ment. Els dic­ta­dors dei­xen clar als seus ciu­ta­dans que men­tre ells manin no hi ha cap altre món pos­si­ble.