La llengua de Gibraltar
Hi ha una tecla que l’espanyolisme no toca mai: la de Gibraltar. Algú deu pensar que sí, que hom pot comptar amb les collites periòdiques del “¡Gibraltar, español!” que la Restauració borbònica de 1975, com tantes altres coses, va heretar. No. Vull dir que es troba a faltar, per contrastar amb aquesta reclamació, els anhels d’espanyolitat que tenen els gibraltarenys. Perquè des d’Espanya el cèlebre penyal resulta com la lluna: només n’il·luminen la mateixa cara; l’altra, de cara, la de la verja endins, sempre la mantenen oculta.
Fa pocs dies hi he estat, he parlat amb gent, etcètera, i, malgrat els referèndums de resultat aclaparadorament pro britànic, no deixa de sorprendre el que, sense que se’ls pregunti i perquè no us n’aneu amb cap dubte, de seguida manifesten els llanitos sobre la llengua i la nacionalitat espanyoles. Els més grans parlen el mateix espanyol que al costat, a Algesires o a San Roque: perfectament i més bé que l’anglès molt millorable que usen quan els cal –el turisme és molt important al penyal–. I amb el castellà del Camarón i la Rocío (EPD), presumeixen ostentosament del seu gibraltarisme: formen part del conjunt britànic, i es comparen amb Escòcia i Gal·les. Malgrat les evidències idiomàtiques, consideren que la seva llengua és l’anglès i, quant a l’espanyol, expliquen que el mantenen només per raons pràctiques de veïnatge.
De seguida aclareixen amb satisfacció que els joves ja no el parlen o, si de cas, només a casa amb els vells; que a l’escola i a l’institut tot funciona en anglès, i aprenen com a segona llengua el francès; si accedeixen a la universitat, els esperen les britàniques –un taxista hi tenia els dos fills.
Quant a una hipotètica integració política amb Espanya –són ells qui, abans que no ho demaneu, n’aventuren la possibilitat– s’hi oposarien amb totes les forces... Cap a migdia no triguen a fer-vos avinent que el plat típic és l’insuls i remot fish and chips i no pas els saborosíssims i propers pipirrana, rabo de toro, cazón, salmorejo o albóndigas de choco. En tot cas el britanisme militant dels gibraltarenys queda lluny de les declaracions de García-Margallo quan va justificar el tancament de l’Instituto Cervantes per decandiment: “En Gibraltar todos hablan español, salvo los simios.”
