Un govern adequat

Ja tenim govern a Cata­lu­nya i el nome­na­ment de tots els con­se­llers que tin­dran fei­nes espe­ci­a­lit­za­des de govern. Trobo molt bé que els càrrecs tècnics del govern s’encar­re­guin a pro­fes­si­o­nals, encara que no siguin afi­li­ats a cap par­tit polític, sem­pre que es tracti de pro­fes­si­o­nals que hagin des­ta­cat en el tema que se’ls encar­rega. El cas més clar és el del doc­tor Argi­mon a Sani­tat. Però també hi ha el cas de Jaume Giró, nome­nat con­se­ller d’Eco­no­mia. M’han sorprès molt les crítiques que ha rebut d’alguns polítics d’esquerra que no saben ben bé el que diuen. Tots els governs, des dels comu­nis­tes fins als neo­li­be­rals, neces­si­ten pro­fes­si­o­nals que tin­guin experiència en la gestió de grans empre­ses i la capa­ci­tat de par­lar amb els polítics d’altres governs o auto­no­mies que tenen el mateix càrrec.

Aquests que pro­tes­ten cre­uen que se’n sor­ti­rien millor amb el nome­na­ment com a con­se­ller d’Eco­no­mia d’un mili­tant de Comis­si­ons Obre­res o de la UGT, per posar un exem­ple? La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ha de pro­cu­rar que no s’inte­grin en el seu govern per­so­nes que no s’esti­min el país i els seus ciu­ta­dans. Aquesta és ja una defi­nició d’esquer­res. La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya no pot inte­grar els pri­mers exe­cu­tius de la gran banca o de les grans empre­ses de l’IBEX 35. Conec força bé els pro­fes­si­o­nals que cobren mili­ons d’euros per un càrrec al qual han arri­bat gràcies a unes amis­tats, a unes rela­ci­ons o a uns fets con­crets en els quals han sobre­sor­tit. No són res de l’altre món. Però el cas de Jaume Giró és ben dife­rent. Pri­mer: tre­ba­llava en una enti­tat que porta anys des­ti­nant 500 mili­ons d’euros a objec­tius soci­als. Segon: pel seu caràcter i tem­pe­ra­ment, queda molt lluny dels per­so­nat­ges que sur­ten a les revis­tes i d’aquells que reben invi­ta­ci­ons dels monar­ques per cele­brar qual­se­vol esde­ve­ni­ment.

Jaume Giró dis­posa dels conei­xe­ments neces­sa­ris per ges­ti­o­nar una con­se­lle­ria d’Eco­no­mia i, al mateix temps, el sen­tit social que aquest govern reque­reix i que alguns par­tits d’esquer­res li recla­men. El senyor Giró podria ser per­fec­ta­ment pre­si­dent de Naturgy, però en canvi un mili­tant de sin­di­cats no ho podria ser per manca d’alta cul­tura econòmica. Per­so­nal­ment, la meva posició és que un dels pro­ble­mes que hi ha a Cata­lu­nya, i a la majo­ria dels estats euro­peus, és que els sin­di­ca­lis­tes i la mà d’obra de les empre­ses hau­rien d’acu­mu­lar més conei­xe­ments econòmics. Què més vol­dria que aquests conei­xe­ments els per­metés ser pre­si­dents de grans empre­ses! Però la situ­ació no és aquesta i és per això que cal bus­car per­so­na­li­tats que tenen la cul­tura econòmica necessària per a una obra d’alt nivell pro­fes­si­o­nal i que, al mateix temps, no esti­guin con­ta­mi­nats pels defec­tes del capi­ta­lisme. Un sis­tema que des del meu punt de vista no té futur. Jaume Giró com­pleix les con­di­ci­ons necessàries.

La Gene­ra­li­tat té con­se­lle­ries molt tècni­ques i con­se­lle­ries molt polítiques. Soc de l’opinió que és bo que les pri­me­res esti­guin ocu­pa­des pels millors pro­fes­si­o­nals en el seu ter­reny, pen­sin el que pen­sin, i les sego­nes, per pro­fes­si­o­nals que tin­guin un fort sen­tit social i siguin bones per­so­nes. La bon­dat ha de ser una de les carac­terísti­ques dels polítics cata­lans.