Opinió

De set en set

Estratègia momificada

La mala notícia és que la dreta espa­nyola no té ni estratègia via­ble i/o nova per a Cata­lu­nya ni ganes de tro­bar-ne cap. La caspa ideològica s’amun­tega, espessa i infil­trada en els apa­rells que donen suport a una idea eterna de l’Estat espa­nyol. Fidel a les capes que el van parir, a Casado no se li acut res més que posar-se altre cop a reco­llir sig­na­tu­res con­tra uns indults que encara ni han arri­bat ni s’han con­cre­tat. I que bona part de l’inde­pen­den­tisme veu com a mesura impres­cin­di­ble per poder par­lar de res més, però sobre­tot per posar fi a la greu vul­ne­ració de drets que patei­xen els pre­sos polítics.

Abraçats a una Cons­ti­tució que empre­sona pobles, idees i ànsies de lli­ber­tat, els del PP sem­bla que encara no saben que la retòrica els empre­sona també a ells, perquè els llença a les mans de Vox i els con­demna a ser irri­so­ris elec­to­ral­ment a part del ter­ri­tori. Immo­bi­lisme ideològic anco­rat en un text fruit d’un moment històric que sols s’ha reno­vat pun­tu­al­ment quan els ha con­vin­gut. La retòrica cons­ti­tu­ci­o­nal­po­pu­lista s’ha con­ver­tit en la sal­va­guarda embal­sa­mada d’un statu quo que aposta de nou per l’extrema dreta. És una desgràcia per a Cata­lu­nya, sí. Per a la inde­pen­den­tista i per a la que no ho és. La desgràcia de no tenir inter­lo­cu­tor sinó ene­mic en l’anti­ca­ta­la­nisme històric. Res de nou. Les sig­na­tu­res con­tra l’Esta­tut van sor­tir-los per la culata, però aques­tes gene­ren indi­ferència, perquè Cata­lu­nya sí que ha avançat en el camí. Aten­tes a si Sánchez és prou valent per obrir una nova etapa a l’Estat que faci­liti abor­dar el futur de Cata­lu­nya. De pas­sada, es des­fa­ria del vell PSOE. No està mala­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.