Franquisme i llibertat

Llibertat d’expressió a favor dels crims? Els crims de les cunetes, dels judicis sumaríssims, dels afusellaments de matinada, de la letal benvinguda a “tots els que no tinguin les mans tacades de sang”, dels camps de concentració de la pau de Franco i dels camps d’extermini com el de Las Arenas (La Algaba, Sevilla), on s’amuntegava fins a l’extenuació per gana, fred i infeccions els més perdedors de tots els perdedors: discapacitats i fugitius de la misèria. Així n’era, de pietós, aquell règim tocat per la gràcia de Déu. Ara resulta que el Consell General del Poder Judicial considera –citació literal– que “l’exaltació o apologia de fets històrics per dolorosos, reprovables o contraris als valors centrals de la nostra convivència que siguin constitueixen opinions o judicis de valor que entrarien en l’àmbit de protecció de la llibertat d’expressió”. Ja es poden imaginar què desperta la fina sensibilitat dels excel·lentíssims magistrats: que l’avantprojecte de llei de memòria democràtica impulsada pel govern de Sánchez retiri subvencions i imposi multes a fundacions com la que porta el nom del Generalísimo, creada a fi efecte de la seva contumaç reivindicació (o sigui, reivindicació dels fets que enumeràvem al principi), que declari nul·les aquelles causes/revenja sense garanties, que l’Estat assumeixi la identificació de les víctimes enterrades en foses i que s’obri la porta a la investigació de la dictadura, malgrat la llei d’amnistia. Massa temps s’ha tardat –s’està tardant– en el reconeixement del dret a la veritat, a la justícia i a la reparació. Mentre, la infiltració continua...