La guerra de les senyoretes

A finals de gener del 1939, a Girona, “la Carmina Bassols encara va comprar un pom de mimoses per 50 pessetes. Aquell inici de primavera flairava optimisme”. Amb vint anys, filla d’una família catòlica d’origen carlí, al seu refugi del carrer de la Força, l’olotina Maria del Tura Roura Castanyer (1919-2010) es permet frivolitats benestants i alhora descriure la Retirada amb una ploma gens càndida: “Matalassos, maletes, dones, infants de cares esverades i aspecte miserable. Era com l’èxode d’una raça distinta de la nostra, que fugien de quelcom que nosaltres esperàvem com a màxima i definitiva felicitat.” És una de les veus que recull Joaquim Nadal al llibre Girona, 1939: porta de l’exili, que ha sortit a la venda aquesta setmana. Poc sabem de la guerra de les senyoretes. Si compraven mimoses o si plantaven rosers a les cases de la Ligúria que van llogar quan van fugir amb salconduits de la Generalitat republicana. Al Memorial Democràtic es pot veure fins al 15 de juny Els primers exilis de la Guerra Civil, 1936, comissariada per l’historiador Rubèn Doll-Petit, que va dedicar-hi fa més de divuit anys un treball pioner, Els catalans de Gènova. D’entre els que hi van arribar hi havia Glòria Bulbena Reig (1891-1984), de la Lliga Catalana. Al seu llibre de memòries explica com empenyorava joies que “fidelment” li havien guardat les minyones Anita i Evelina i també l’amistat amb Ventura Gassol i Francesc Cambó o quan el 1937 va tornar al bàndol nacional per ser cap d’infermeres del camp de Gibraltar. Les mimoses les deixava per a les beates.