Aeroport(s)

El debat sobre l’ampli­ació de l’aero­port del Prat tot just comença, però sen­tint Aena i una part de l’empre­sa­riat és clara la urgència per tan­car-lo, fins i tot quasi abans que la mesa anun­ci­ada pel pre­si­dent Ara­gonès amb ajun­ta­ments, veïns i enti­tats eco­lo­gis­tes comenci a tre­ba­llar. A les por­tes del segon estiu pandèmic i amb el sec­tor turístic sota mínims, pot­ser fa de mal escol­tar, però és urgent abor­dar si el país neces­sita i es pot per­me­tre en ter­mes ambi­en­tals, econòmics i d’equi­li­bri ter­ri­to­rial superar els 24 mili­ons de visi­tants de fora de l’any 2019.

Aena pretén ampliar l’aero­port per incre­men­tar els tràfics des dels 55 als 80 mili­ons. Des d’aquell llunyà 2007, en el qual ja es par­lava del Prat com un hub de gestió cata­lana, Aena ha aca­bat deci­dint un model de baix cost turístic gene­ra­dor de bene­fi­cis selec­tius i cos­tos soci­als altíssims: espe­cu­lació immo­biliària, con­versió en un parc d’oci del cen­tre de la ciu­tat, alta con­ta­mi­nació i sala­ris a la baixa per la pre­ca­ri­e­tat labo­ral del sec­tor. Men­tres­tant, s’ha insu­flat escàs oxi­gen als aero­ports de Reus i Girona amb ajuts públics a una sola aerolínia. Dos aero­ports que con­ti­nuen quasi para­lit­zats, per no par­lar del d’Alguaire, donant ser­vei a l’esquí andorrà. Ben lluny de models com el de Lon­dres i els seus sis aero­ports, que repar­teix negoci i impac­tes. Ben­vin­guda l’ober­tura de debats per bas­tir con­sen­sos sobre infra­es­truc­tu­res clau. És una opor­tu­ni­tat per traçar un nou model aero­por­tu­ari i de mobi­li­tat per a tot Cata­lu­nya. Pot­ser evi­ta­ria la pèrdua de sòl agrari i natu­ral al delta, i segur que gene­ra­ria nous equi­li­bris ter­ri­to­ri­als.