La quadratura de la normativa

“La casa rosa” de Cale­lla de Pala­fru­gell passa a ser blanca per una nor­ma­tiva del bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal (BCIN) que al nucli històric del lito­ral cale­llenc pri­o­rit­zava l’estampa blanca, de pes­se­bre de pes­ca­dors. Sem­bla adi­ent que el que era blanc no pugui ser negre, però segu­ra­ment no es va pre­veure que el que ja era “pin­to­resc” als anys setanta, amb algun ocre i rosat entre­mig del blanc, ara s’hagi de blan­que­jar. Se’n podria fer l’ana­lo­gia per­versa i des­qua­drada que blan­que­gem el fran­quisme, però també és cert que mol­tes nor­ma­ti­ves són massa qua­dra­des, gens fle­xi­bles. Tot ple­gat és una anècdota, i sem­bla que “la casa rosa”, per no mal­gas­tar temps, tràmits amb cita prèvia i no haver de tor­nar a pagar els pin­tors, con­ti­nuarà des­co­lo­rida uns anys.