La repressió que no cessa

Quina bestiesa! Però als jutges no els ha tremolat la mà a l’hora de condemnar ahir a cinc anys de presó l’activista independentista Marcel Vivet, acusat de desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions a un mosso d’esquadra durant una protesta contra una manifestació del sindicat policial Jusapol a la Via Laietana de Barcelona el setembre del 2018.

Segur que ho recordeu, tot de guàrdies civils i policies nacionals, mòmies disfressades i feixistes celebrant a Barcelona, gairebé un any després, la repressió policial de l’1-O. Segur que a la manifestació hi havia uns quants dels agents als quals no els havia fet res, un any abans, trencar l’esquena o el cap als votants pacífics del referèndum.

Desfilaven per Barcelona com perdonavides, toreros, menyspreant l’exercici democràtic del poble que els havia sobrepassat (encara busquen les urnes) i al qual no havien dubtat a reprimir com en les millors èpoques del franquisme que tant semblen enyorar.

Aquell dia, la policia catalana va haver de protegir el “dret de manifestació” (quina paradoxa) dels seus col·legues, però no van poder impedir que una munió de ciutadans ocupessin abans la plaça de Sant Jaume per evitar així que el desafiament encara fos més gran. Van haver de marxar, doncs, Via Laietana avall, on un altre grup va protestar i es va enfrontar als Mossos. Com solen fer sovint quan es tracta de defensar els feixistes, alguns agents van actuar amb indissimulada joia.

Els manifestants van tirar pols de colors als agents i van forcejar-hi, sense massa èxit, una estona. Res que no hàgim vist en moltes altres ocasions aquí i a molts altres països democràtics. D’aquella protesta, però, en ve l’exagerada i totalment fora de lloc condemna d’ahir a Marcel Vivet.

Cinc anys de presó! Per una manifestació. Cinc anys de presó! Definitivament, alguns jutges i fiscals i l’acusació pública de la Generalitat han perdut del tot el senderi. Ja poden anar parlant de concòrdia. Mentre alguns fan la gara-gara al rei, els executors de la repressió no s’aturen.