Els camins de Macron
No té cap sentit tancar camins per aïllar i separar pobles germans i la seva gent
El 1989 a Europa hi havia només dos murs, el de Berlín i el de l’Ulster; 32 anys més tard el nombre de murs i tanques s’ha incrementat arreu, suposadament per tallar el pas de migrants i presumptes terroristes. Són murs de les fronteres externes de la Unió Europea. A aquest tancament de fronteres externes, ara cal afegir-hi el tancament i l’obstrucció de diferents passos, camins i carreteres històriques entre la Catalunya del Nord i el Principat, contravenint de manera flagrant al Tractat de Schengen. Una decisió política i unilateral del govern de Macron (el de la plantofada), adoptada amb el vistiplau de les autoritats espanyoles.
S’ha barrat al pas al coll de Banyuls, que comunica Espolla amb Banyuls de la Marenda; al coll de Manrella, entre la Vajol i Morellàs i les Illes; al pont del riu Major entre Maçanet de Cabrenys i Costoja, i en dues vies de la Cerdanya que comuniquen Àger i Puigcerdà amb l’Alta Cerdanya. Les protestes dels alcaldes i centenars de veïns només han aconseguit que es reobrís el pas de Costoja, una carretera amb molta història. Ernest Lluch, Lluís Maria de Puig i Francesc Ferrer es passejaven a Tapis, entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, pel tram de carretera que el govern de la República no va poder acabar el 1936 i posaven fil a l’agulla perquè el 1995 es pogués inaugurar la nova carretera. Anys més tard, el 2016, la Diputació de Girona va convertir l’antic camí entre Espolla i Banyuls en carretera. L’altre pas, el del coll de Manrella, que enllaça les Illes (Vallespir) i la Vajol (Alt Empordà), també té la seva història i un nom, el de Miquel Giralt. Alcalde de la Vajol per ERC entre el 1979 i el 1999, Miquel Giralt va lluitar durant molts anys per mantenir aquest pas obert, especialment quan furtivament la prefectura de Perpinyà hi feia una rasa o hi posava roques per barrar la ruta. Els tres punts, camins d’exili al seu moment, i connexió habitual de comunicació entre veïns i familiars de les dues bandes, no té cap sentit tancar-los, per aïllar i separar aquests pobles i la seva gent. La decisió del govern francès només pot respondre a l’entrega d’Emmanuel Macron (el de la plantofada) a allò que des de l’extrema dreta reclama Marine Le Pen quan diu: “Amb la greu amenaça terrorista que pesa sobre nosaltres, hem de poder controlar qui entra per poder expulsar els que representen un perill.”
