Parlem?

El dimarts dia 9, el grup No Em Canviïs La Llen­gua, sense ni ànim de lucre ni sub­ven­ci­ons, fa una xer­rada a Cas­tell­bis­bal. Hi assis­tei­xen unes 50 per­so­nes, entre elles un cubà i una boli­vi­ana que han après el català i que expli­quen que a causa del seu feno­tip lla­ti­no­a­me­ricà resulta gai­rebé impos­si­ble que els seus inter­lo­cu­tors se’ls adre­cin en aquesta llen­gua que tants esforços els ha cos­tat d’apren­dre, cosa que fa que se sen­tin rebut­jats. La fun­da­dora del grup, peru­ana, explica una història recent en què, durant una visita al metge, aquest es va adreçar al fill d’ella (de feno­tip euro­peu) en català i a ella en cas­tellà, fins que el fill li va pre­gun­tar per què ho feia, si sa mare li estava par­lant en català tota l’estona?

El diven­dres dia 11, dues mem­bres del grup La de Color Té Nom, sense ànim de lucre etc., par­len de la situ­ació dels cata­lans negres de segona gene­ració, davant d’unes 60 per­so­nes, a Banyo­les. Expli­quen que, amb els seus 23 anys vis­cuts ínte­gra­ment al Prin­ci­pat, no passa ni una sola set­mana sense que algú (blanc) els digui “Que bé que par­les el català”, a la qual cosa habi­tu­al­ment con­tes­ten: “I tu també.” (Una altra perla que podem sen­tir amb regu­la­ri­tat és: “Ets molt guapa, per ser negra”). Aques­tes mos­tres de racisme semi­cons­ci­ent, però, no són res en com­pa­ració amb el racisme des­ca­rat de què són vícti­mes quan bus­quen un pis de llo­guer: com que par­len un català per­fecte –amb els tocs típics del Pla de l’Estany–, si tru­quen se’ls con­ce­deix una entre­vista a l’acte. Però quan hi acu­dei­xen resulta que el pis ja està ocu­pat. Com va dir un mem­bre (negre) del públic: “Em pre­gunto de què ser­vei­xen les immo­biliàries si mai no tenen cap pis dis­po­ni­ble.” I jo em pre­gunto: de què ser­veix apren­dre el català si un sec­tor de la població cata­lana (blanca) con­ti­nua demos­trant que no vol que els cata­lans de feno­tip dife­rent for­min part del pre­sent ni del futur del país?