Nosaltres Sols

Què hau­ria pas­sat si les xar­xes soci­als hagues­sin exis­tit unes quan­tes dècades enrere? Posem per cas en els temps de la República. Doncs que un home com Fran­cesc Macià, un dels per­so­nat­ges més carismàtics que ha donat la història de Cata­lu­nya, hau­ria estat lin­xat a Twit­ter. No tinc cap dubte que ni l’Avi s’hau­ria sal­vat de les recur­rents acu­sa­ci­ons de traïció o de ven­dre’s a un adver­sari con­tra el qual va llui­tar les últi­mes dècades de la seva vida. Allò de la pagueta, els sona? Recor­dem que Macià, mili­tar espa­nyol, va aban­do­nar la car­rera amb el grau de tinent coro­nel per impli­car-se, de manera gra­dual, a la causa de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Així, va mun­tar una insur­recció armada des de Prats de Molló que va aca­bar com el rosari de l’aurora, va assu­mir un judici a París que el va con­sa­grar com a líder sepa­ra­tista, va viure a l’exili belga i, final­ment, va tor­nar a casa per pro­cla­mar la República Cata­lana després d’una escla­tant victòria en les elec­ci­ons muni­ci­pals de dos dies abans. Però aque­lla República no es va poder sos­te­nir i Macià va fer marxa enrere en el que ell va qua­li­fi­car com “el dia més trist de la meva vida”. I, pre­ci­sa­ment, aquesta renúncia li va cos­tar gravíssims retrets d’antics com­panys de lluita, com per exem­ple Daniel Car­dona, fun­da­dor i diri­gent de Nosal­tres Sols.

Tot això m’ha vin­gut al cap men­tre repas­sava el web que l’Oriol Fal­guera i la Fun­dació Reei­xida han posat en marxa per com­me­mo­rar el 90è ani­ver­sari de la fun­dació d’aquesta orga­nit­zació político-mili­tar (Nosal­tres­sols.com). Val la pena fer-hi una ullada per com­pro­var sense apri­o­ris­mes què feien i què pen­sa­ven els seus mili­tants (entre els quals hi ha algun nom prou cone­gut), qui­nes van ser les divergències amb el que ells qua­li­fi­ca­ven de “pos­si­bi­lisme” de Fran­cesc Macià, qui­nes acci­ons van dur a terme i quina va ser la seva incidència real a la Cata­lu­nya dels anys trenta. No se la per­din!