Ella també és una ciutadana

En la campanya de les legislatives del 28 d’abril del 2019 em va impressionar l’eufòria de dues persones: una dona de 46 anys que s’enfrontava per primera vegada a les urnes i un home de 45 que recuperava l’exercici del sufragi dues dècades després que un jutge l’hi hagués retirat. Sí, tots dos amb discapacitat intel·lectual podien votar gràcies a la reforma de la llei orgànica del règim electoral general aprovada l’octubre del 2018. Ella deia: “També soc una ciutadana”, i ell explicava que quan la seva família el va tutoritzar i els tribunals el van incapacitar es va veure com si l’haguessin deixat en un racó i es va adonar que les seves opinions no tenien cap valor. Aquella iniciativa del 2018 va constituir un petit gran pas en el reconeixement polític de les persones amb discapacitat; ara, la llei 8/2021 de 2 de juny obre un immens ventall de possibilitats perquè puguin regir la seva vida des del moment que modifica la legislació civil i processal per donar-los suport en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Què comporta aquesta normativa llargament reivindicada per les entitats especialitzades? Que, en aplicació del que estableix la convenció de l’ONU de 2006 sobre drets de les persones amb discapacitat, s’elimina la incapacitat judicial i s’estableix un sistema de cura –no de tutela– per acompanyar de manera voluntària i institucionalment si fa falta la seva plena inclusió social. Un gran repte que ens exigeix canviar el xip perquè es passa d’un sistema de tipus paternalista a un que garanteixi el respecte a les decisions de qui no deixa de ser –i de sentir-se– un ciutadà.