Gràcies, Joan Ribas
Joan Ribas, en la seva crònica dominical del passat 25 d’abril, feia una glosa a Josep Tarrés, recentment traspassat i la titulava així: “Gràcies, Josep Tarrés”. Em sembla que avui també som moltíssims els gironins que podem titular el seu record amb un alt i clar: gràcies, Joan Ribas. Per això m’he atrevit a manllevar el titular que ell mateix va fer a un amic seu i un gran gironí. No cal dir que amb el temps descobrirem la grandesa d’aquest incansable treballador que estimava, com ningú, aquesta Girona. Ja sé que avui pertocaria fer un recordatori a la persona, però personalment em seria impossible si no el fes ampliant-lo a la seva família. En Joan era el que ara es diu un emprenedor. A banda de l’empresa que juntament amb Josep Álvarez van crear amb molt èxit, era un home de cultura i en els seus projectes tenia la capacitat de trobar les persones compromeses que els feien possibles. Anna Donato, la seva dona, va ser una peça fonamental, puix que també aportava els seus grans coneixements de música i de teatre i feien un tàndem perfecte. Però en Joan tenia una capacitat innata per motivar gent pels seus projectes: en els Pastorets de Girona, que mouen més de cent persones de totes les edats cada any, es va implicar una gran modista, Anna Breva; Salvador Donato, que a més de ser un gran actor còmic, tenia un gran sentit musical i una gran veu amb què podia cantar qualsevol cosa. I em deixo molta gent que, atreta per la gran personalitat d’en Joan, col·laboraven amb ell a Procenium.
Tenia una bonhomia que només s’alterava per posar ordre puntualment i sempre en benefici del projecte.
El seu amor pel teatre i per Girona el va a portar a crear, juntament amb la seva família, la sala de teatre independent La Planeta.
Va estar en els inicis fundacionals de la revista Presència i d’El Punt. En El Punt Avui, a més de ser membre del consell d’administració, també ho va ser del consell editorial i un fi analista amb les seves cròniques dominicals sobre la Girona que tant ha estimat.
Em penso que va participar en tots els àmbits de la cultura: havia fet ràdio, va ser un promotor dels 22 fundadors de la Llibreria 22, va fer conferencies, xerrades, presentacions... En Joan era una persona a qui res de la cultura li era estrany i no tenia un no per a qualsevol iniciativa cultural que se li demanés, per humil que fos.
En El Punt Avui hi he conviscut moltes hores, coincidint en el consell d’administració i en el consell editorial. En les seves aportacions, sempre clares i de vegades contundents, mostrava la passió per tot allò que feia. Era un home vital i apassionat, molt familiar i amb un sentit ètic i social, que mai no ens podríem imaginar per la seva discreció.
Gràcies, Joan, per tot el que has fet, i estem segurs que la teva petjada i el teu pòsit no es perdran, perquè tota la teva família i amics seguiran la teva gran obra. Girona avui es queda una mica més sola, però ens l’has deixada una mica més rica.
Gràcies, Joan Ribas.
