Des de la lògica secular

El con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya s’ha man­tin­gut al llarg de segles. Amb punts d’inflexió impor­tants, però sem­pre mar­cat per ten­si­ons quan no guer­res ober­tes: la guerra dels Dos Peres, la dels Sega­dors, la de Suc­cessió, la Guerra Civil....El més habi­tual han estat les der­ro­tes cata­la­nes. Mal­grat tot, aquesta soci­e­tat ha triat sem­pre seguir enda­vant. També en els moments més difícils, quan ha plan­tat cara a la repressió, amb valen­tia i auto­es­tima. La repressió ter­ri­ble ha modu­lat la iden­ti­tat col·lec­tiva, perquè obliga a la resistència amb múlti­ples estratègies.

La repressió no tan­carà un con­flicte històric, com remar­ca­ven ahir els qui més dura­ment l’estan patint ara, els pre­sos i les pre­ses. Una repressió que tam­poc s’atura: exi­li­ats, nous judi­cis, indults par­ci­als i revi­sa­bles... Però, amb els indults, el govern espa­nyol també accepta la política com a eina. Un exe­cu­tiu de coa­lició i obli­gat a acords al Congrés, el que també és un reflex de la soci­e­tat espa­nyola. Si vol sor­tir-se’n, el PSOE haurà de seguir plan­tant cara als poders que sols opten per la repressió. De la dreta ali­ada amb el fei­xisme no cal espe­rar-ne res, però això a Cata­lu­nya ja s’ha des­comp­tat. Sabem qui som i d’on venim. Amb el Par­la­ment i el govern més inde­pen­den­tis­tes de la història, una majo­ria social ha ele­git on vol anar: a la cele­bració d’un referèndum. La per­sistència és un mur sobre el qual resis­tir, però per poder avançar a l’inde­pen­den­tisme li cal que s’obrin nous esce­na­ris polítics. Com demos­tra el vell con­flicte, la resta són lògiques per­de­do­res davant l’Estat. Per a l’inde­pen­den­tisme i per al país.