La persistència de Joan Ribas

El company Jordi Grau deia que Joan Ribas tenia un posat “seriós, dur i adust”. Potser tenia raó, perquè la imatge que transmetia en Joan era el d’aquest senyor capficat i entenimentat, preocupat per la feina i entossudit a fer-la amb rigor, constància i professionalitat. El Ribas empresari, gestor, era una persona no gens arrauxada, sinó precisa i ordenada; no era excessiva, sinó mesurada; no pas excèntrica, sinó robustament centrada. Com a home de teatre, tenia les claus de les representacions populars: estava atent al teatre contemporani i, al mateix temps, conduïa amb mà de ferro els assaigs dels aficionats. Tenia consciència del que exigeix el teatre: una formulació de versemblança basada en codis antics que sempre estaven al servei del concepte d’espectacle. I, tanmateix, aquell home “seriós, dur i adust” era també divertit, flexible i rialler. El sarcasme lluitava amb la tendresa. Eren combats en els quals a vegades guanyava la fermesa irreductible i, a vegades, el tracte amorosit i afable. En puc donar fe perquè el vaig conèixer com a empresari i com a director teatral. Els dos Ribas que dic convivien en una sola persona que reunia, a més a més, una qualitat que és, per a mi, la més destacable de qui, des de la discreció i el treball amagat, va dur a terme una molt considerable regeneració del teixit social i cultural de Girona. La persistència en la lluita per una societat més estructurada, sense cap afany de protagonisme, amb la discreció (cristiana) de saber que hi ha coses que s’han de fer i que és de justícia que es facin. Podem parlar de Presència, d’El Punt, de la Llibreria 22, dels Pastorets. I d’unes quantes iniciatives més. O de La Planeta, l’exemple més clar de qui posava la vocació de servei públic per damunt del guany material. Podem parlar de molts cops de mà i de molts favors (jo n’hi dec uns quants), però sobretot parlem del Ribas persistent, incansable, d’un home que va patir i es va fer a ell mateix des de l’esforç i l’àrdua tasca del dia a dia. Un gironí indispensable per entendre la ciutat.